Al món, un de cada set adolescents pateix algun trastorn de salut mental, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un informe recent d’Unicef xifra en onze milions els nens i adolescents de la Unió Europea que tenen un problema d’aquesta mena. A les portes del Dia Mundial del Benestar Mental dels Adolescents, que es commemora el 2 de març, parlem de les causes que ens han portat fins aquí.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) elabora periòdicament l’enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària. L’última edició, la del 2021, deixa veure clarament els estralls que va causar la pandèmia. Concretament, la salut mental de les noies adolescents va empitjorar un 20% respecte al 2016, i la dels nois, un 11%. Tot i això, Lucía Artazcoz, cap de l’Observatori de Salut Pública de l’ASPB, alerta que la crisi de la covid no és l’única raó: "També hi ha elements estructurals: en els últims anys ha crescut molt la precarietat entre el jovent i les poques expectatives en la vida", ha dit en declaracions a Onda Cero.
En aquest sentit, recorda que el 30% dels menors viuen en situació de pobresa i això, per descomptat, té conseqüències en la salut mental. Els adolescents de contextos desfavorits presenten més malestar emocional, i el mateix passa amb els immigrants. A més, Artazcoz alerta que "el que passa en les primeres etapes de la vida és crucial", és a dir, que "el fet de viure en situacions de pobresa durant la infància i l'adolescència tindrà impacte sobre la resta de la nostra vida".
L'efecte de les xarxes socials
Més enllà de qüestions socioeconòmiques, també hi ha realitats que afecten de forma transversal. És el cas de les xarxes socials i els perfils d’influencers, que, segons l’experta, poden impactar negativament en els adolescents. "Poden generar pressió perquè mostren imatges impossibles, i això pot desembocar en problemes de salut mental", assenyala Artazcoz, que recorda que l'última enquesta de l'ASPB mostrava que dos terços de les noies i la meitat dels nois deien no sentir-se satisfets amb el seu cos.
Esperança i confiança en la millora
Sigui com sigui, Artazcoz confia que la situació pot millorar. I és que, mentre que les xifres de què disposem actualment corresponen encara al temps de la pandèmia, en la pròxima enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària la covid ja serà història. "La meva hipòtesi és que, en la pròxima enquesta d'adolescents que farem l'any que ve, les xifres de problemes de salut mental hauran baixat", augura. La seva hipòtesi és, també, l’esperança de tots.
