Des de l’any 2013, 54 nens i nenes han mort a Espanya víctimes de la violència vicària. Els últims noms que es van afegir a aquesta tràgica llista van ser els de les dues nenes assassinades pel seu pare a Almeria el passat 17 de març. En aquest context preocupant, avui s’ha inaugurat a Barcelona la tercera Trobada Estatal sobre la violència vicària i la violència de gènere institucional a Espanya.
Es tracta d’un cicle de conferències i taules rodones que fins ara s’havia fet a Badajoz i Granada. Enguany, la seu escollida ha estat la capital catalana, concretament l’Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). La presentació de la trobada ha comptat amb la presència de la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, i de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge. També hi han participat la delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Carmen Martínez, i la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas.
La ministra Rego ha aprofitat l’acte per fer un anunci important: "A finals d'any, sortiran els resultats d'unaenquesta que estem fent sobre violència contra la infància. Des de l'any 1994, no es fa un estudi d'aquest abast des de l'administració. Considerem imprescindible impulsar estudis així, que posin xifres i rostre a la realitat existent".
En el marc de la trobada, també s'ha presentat un full de ruta estatal que inclou mesures per erradicar la violència vicària i la violència institucional contra les dones: "Cap de nosaltres seríem creïbles si diguéssim que en una o dues legislatures podem posar fi a les violències masclistes, però tenim la responsabilitat de posar fi a la violència institucional", ha dit la consellera Verge.
Molt fet i molt a fer
D’altra banda, la síndica de greuges de Catalunya ha destacat els avenços que ja s’han fet en aquest sentit, i ha recordat d’on partíem: "Fa molts anys, jo treballava de psicòloga en un centre de menors, i la majoria de nenes que hi havia allà hi eren perquè havien estat abusades o violades pels seus pares, però les tancaven a elles, no als pares".
Tot i que hem avançat, Gímenez-Salinas ha deixat clar que queda molta feina a fer i que cal escoltar molt més els menors. També creu que cal més empatia a les institucions i evitar que, sota el pretext de protegir les víctimes, se les acabi condemnant a viure tancades.
