Són 16 nens i nenes, d’entre 1 i 15 anys. Tots ells pateixen algun tipus de càncer. Durant aquests dos mesos, alguns han estat sotmesos a tractaments i operacions molt complicades però, en tots els casos, els metges creuen que tenen opcions de curar-se. Estan sent tractats a Sant Joan de Déu, al Vall d’Hebron i a Sant Pau. En aquest darrer hospital, hi ha dos nens amb leucèmia. Un d'ells està hospitalitzat – va ser diagnosticat fa poc – i l’altre, que ha estat sotmès a un trasplantament de medul·la, només acudeix a Sant Pau per fer-se controls periòdics.
La comunicació amb els pacients
Tot tractament té una part estricament mèdica però també és convenient crear un clima de confiança i seguretat i aquí és on l'idioma pot convertir-se en una barrera. Montse Torrent, pediatra de Sant Pau, ha explicat que utilitzen “una traductora voluntària” que fa d'intermediària entre l'equip mèdic i la mare. La cosa canvia amb aquests petits pacients. “Els nens petits no necessiten traducció, quan t'agafen confiança ja veuen què vols, al principi plorava quan ens veia per la porta i ara et persegueix ell amb la xeringa”, ha comentat Torrent.
L'allotjament
En el cas dels nens petits que estan hospitalitzats, les seves mares dormen amb ells a l'hospital. En canvi, els que només han de rebre un tractament ambulatori o fan controls periòdics, tenen allotjaments estables en cases d'acollida on viuen amb les seves famílies. La Fundació Josep Carreras, per exemple, té acollides 7 famílies en una casa cedida per un particular durant un any. Un habitatge molt proper a l'hospital Sant Joan de Déu.
Ara, l'escolarització
Després de dos mesos, tant aquests petits pacients com els seus germans ja han començat a acudir a classe, tal i com ha explicat l'Alexandra Carpentier de Changy, responsable del programa d’experiències del pacient de la Fundació Carreras: “Han començat les reunions d’introducció i presentació amb l’objectiu no tant de continuar el currículum escolar sinó de socialització i normalització de la seva vida”.
I les mares?
En total, aquest grup està format per 46 persones, sobretot, dones amb els seus fills que van arribar a Barcelona el 18 de març. Unes mares que, malgrat tenir els papers en regla, ho tenen difícil per poder aconseguir una feina. “Són mares soles, amb diversos nens normalment i un d’ells malalt, la conciliació és impossible”, ha puntat Carpentier de Changy. Tot i això, ara estan ara centrades en aprendre l’idioma i anar guanyant autonomia.
Sense ajudes públiques
De moment, tant la Fundació Josep Carreras com l’Enriqueta Villavecchia estan acollint aquestes famílies sense cap ajuda per part de l'administració. “Ara mateix no estem rebent cap ajuda econòmica i estem assumint tot l’allotjament, manutenció, acompanyament i traduccions. És un esforç econòmic i logístic”, ha admès la responsable del programa d’experiències del pacient de la Fundació Carreras.
