La Fundació Ferrer i Guàrdia ha presentat els resultats de l'estudi 'Laïcitat en Xifres 2024'. Un informe construït a través de dades publicades per diversos centres d'estudis d'opinió.
A nivell estatal, un 41,5% de la població espanyola manifesta no tenir creences religioses, ja sigui com a agnòstics, indiferents o ateus. Aquesta dada és la més alta de la sèrie històrica, amb un marcat increment de 17 punts des del 2017. Per l’altra banda, el 56,9% es considera religiosa, principalment de confessió catòlica.
Xifres autonòmiques
Per comunitats autònomes, a Catalunya (51,3%) i al País Basc (51%), per primera vegada, ja hi ha una majoria de persones no religioses. A l’altre extrem es troben Ceuta i Melilla (+70%), Extremadura (68,3%) i Castella-La Manxa (66,9%), on trobem els índexs més alts de religiositat.
Percepció cultural
Però atenció, perquè segons les enquestes realitzades, des d'aquesta entitat apunten que 4 persones, d’un conjunt de 10, es consideren religioses, però per un rerefons cultural. "Persones que socialment han estat batejades i es declaren catòliques tot i que la religió no formi part de la seva vida", assegura a Onda Cero de l’Hungria Panadero, directora de la Fundación Ferrer i Guardia.
Canvi de paradigma
Parlem d’un canvi de tendència històric que ha arribat per quedar-se. I és que el més joves, a nivell educatiu, opten per altres opcions abans que cursar la l’assignatura de religió. "6 de cada 10 alumnes que cursen el batxillerat a Espanya escullen altres opcions abans que cursar religió", indica Panadero.
Tot plegat, impulsats per un context on l'Església perd privilegis a nivell educatiu i tributari. La Religió ha perdut l’estatus d’assignatura obligatòria i avui en dia només 2 de cada 10 contribuents segueixen marcant la casella per finançar l’església a través dels seus impostos. Una pèrdua de privilegis socials que s’uneix a un multiconfesionalisme creixent.
"L'obligatorietat de mantenir els patrons religiosos en paral·lel amb la nostra vida s'ha difuminat. Les persones ara son lliures de decidir en què creure".
I sí, segons la pròpia Panadero, molts joves ja troben respostes i solucions a les seves inquietuds i problemes fora del catolicisme.
