En una entrevista a la Brúixola, el president de DINCAT, José Carlos Eiriz, ha assegurat que "està molt orgullós" d'haver aconseguit que aquest col·lectiu hagi passat "de la beneficiència" a ser subjectes de drets i poder exercir-los en alguns casos. També ha celebrat que s'hagi impulsat un model d'atenció que posa a les persones i les seves famílies als centres o, per exemple, que hagin obtingut el dret a vot tot i que algunes persones tenien una incapacitació judicial.
Molt camí a recórrer
Malgrat tots aquests avenços, Eiriz ha reconegut que no es pot parlar d'integració total: "No s'ha normalitzat la discapacitat, encara es veu com una persona estranya i hem d'aconseguir la inclusió de totes aquestes persones en tots els àmbits de la vida". Un dels reptes és millorar la inserció laboral d'aquest col·lectiu, especialment d'aquells que tenen més dificultats. Segons Eiriz, "les xifres ens diuen que en els últims 10 o 12 anys la creació d'ocupació per aquestes persones està totalment estancada; si no fem polítiques a favor de la seva integració laboral serà impossible que puguin exercir aquest dret que tenen com a ciutadans".
També ha qualificat d'"escandalosa" la xifra de 3.000 persones amb discapacitat que no tenen accés a la cartera de serveis socials, com una residència, un pis compartit o els serveis que necessiten per viure de forma independent.
Millorar les condicions dels professionals del sector
Un altre dels reptes de DINCAT és millorar la situació dels professionals. Eiriz ha posat en valor "el compromís enorme" d'aquests treballadors però ha lamentat que la seva situació encara tingui diferències importants respecte altres professionals que fan tasques similars en altres àmbits, com el sector de l'educació o la sanitat.
