Per la seva banda, el govern espanyol ha responsabilitzat aquest dimarts el PP del bloqueig en l'oficialitat de les llengües cooficials a la UE. Asseguren que el fet que el PP rebutgi donar suport a aquesta iniciativa fa que països governats per populars tampoc li donin suport.
Els ministres d'Afers Europeus han abordat durant menys de 10 minuts el punt sobre l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec a la Unió Europea (UE). Segons apunten fonts comunitàries i diplomàtiques, el govern espanyol ha presentat el memoràndum que havia fet arribar prèviament als socis comunitaris amb arguments legals i polítics per a l'oficialitat de les tres llengües i cap dels representants de la resta de països han pres la paraula. "No hi ha hagut discussió", apunten les mateixes fonts.
Dubtes de Finlàndia
Abans del debat, el ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreuz, ha mostrat la seva preocupació que l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec, pugui tenir repercussions en les llengües minoritàries de Finlàndia. Tot i això, la proposta ha aconseguit el suport de Letònia i Romania, que tot i alguns dubtes han mostrat reconeixement per la iniciativa i les decisions del govern Espanyol.
