La Brúixola, amb Gabriel Figueredo

Alba Alfageme, sobre la violència vicària: "Hem estat socialment cecs durant molts anys "

Parlem amb la psicòloga especialista en violències masclistes Alba Alfageme sobre la violència vicària després de la mort d'un home i els seus fills en un pis de Barcelona aquest dilluns.

Gabriel Figueredo

Barcelona | 09.01.2024 20:36

En una entrevista a la Brúixola, la psicòloga Alba Alfageme ha lamentat que les violències masclistes encara tenen un nivell de denúncia molt baix, al voltant del 17% dels casos, i majoritàriament gira al voltant de la violència contra la dona. Això dificulta la lluita contra la violència vicària, la que exerceix l'agressor contra la dona a través dels fills en comú. Alfageme destaca que "ens costa molt escoltar als fills i filles, també en l'àmbit judicial, i això dificulta identificar aquests casos; hem estat socialment cecs durant molts anys".

Dificultats al sistema judicial

Alfageme també veu "un biaix masclista i patriarcal" en el sistema judicial que aborda aquests casos. La psicòloga especialista en violències masclistes alerta que encara persisteix el pensament que "un home que és un maltractador pot ser un bon pare". Al seu parer, en canvi, la relació amb la dona marcarà també les relacions amb els fills. En aquest sentit, Alfageme recorda que els fills són "el punt més feble de les mares" i, en moltes ocasions, s'acaben convertint "en objectes que els agressors fan servir per fer-los mal".

Moltes temptatives de suïcidis en els crims de violència vicària

Preguntada per si és habitual que, com va passar en el cas que vàrem conèixer dilluns, l'agressor se suïcidi després de matar presumptament als seus fills, Alfageme ha explicat que en el 30% d'aquests crims hi ha un suïcidi o intent de suïcidi posterior. Per tant, apunta, "hem de ser molt conscients que el nivell de perillositat d'aquests agressors és molt elevat". També ha explicat que, en llargs períodes de vacances com el del Nadal, s'incrementa la tensió i el conficte entre l'agressor i la dona, per exemple, en l'intercanvi dels fills o el pagament de la pensió corresponent perquè "l'objectiu de l'agressor és generar-li patiment o dolor".

Finalment, aquesta psicòloga també ha cridat a la "responsabilitat social" de tothom - professionals, familiars i amistats - "per garantir el dret a la infància d'aquests nens i no alimentar ni a l'agressor ni al maltractament".