En una entrevista al “Notícies Migdia” d’Onda Cero Catalunya, l’autor principal de la investigació, Javier Louro, ha explicat que el model es basa en quatre factors de risc com són l’edat, els antecedents, lesions benignes prèvies i factors sospitosos en mamografies anteriors.
Seguiments personalitzats
Tots ells són els elements que han de permetre personalitzar el seguiment més adient per a cada pacient: “S’estan començant a treballar en assajos clínics que demostren que l’estratègia més eficaç del cribat no és fer una mamografia cada dos anys a les dones sinó en funció del seu risc fer-les cada any o cada tres anys, o bé fer una ecografia o una ressonància a les dones que tenen més risc”.
Aplicació a altres tipus de càncer
Javier Louro també ha obert la porta a que aquest mètode de detecció de risc es pugui aplicar a d’altres càncers: “Cada càncer té una naturalesa diferent però ja s’estan fent cribratges a altres tumors, com el de pulmó per a fumadors habituals. La pràctica del cribratge depèn de que el càncer es pugui detectar en estadi i que es pugui seleccionar a un grup de risc. Per tant, sí crec que es pot extrapolar a altres càncers”.
