Viqui Molins era monja teresiana i educadora en col·legis fins que l'estiu del 1984, durant un viatge a Nicaragua va descobrir els religiosos que treballaven ajudant els més necessitats de la zona. Quan va arribar a Barcelona, va aconseguir deixar l'ordre per dedicar-se al carrer: "Vaig descobrir el món de la marginació a Barcelona en l'època de la droga i la SIDA. 25 joves van morir als meus braços".
Un funeral en vida
La presentació de la Fundació Viqui Molins ha estat tota una celebració que descriu de "funeral en vida" i es mostra contenta perquè "quan jo mori, la tasca continuarà". La Fundació disposa de quatre pisos, amb 15 places per a joves i cinc per a dones en un programa que té una durada entre 18 i 24 mesos. Durant aquest temps els joves "legalitzen la seva situació i adquireixen eines de treball com la puntualitat, el servei o la neteja". Als seus 87 anys, Molins reclama a l'administració la "falta d'habitatge social" i assegura que "la societat catalana és molt solidària". La religiosa recalca la importància portar sempre el vestit de l'alegria.
