Esquizofrenia

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Salut digital, beneficis i contradiccions. Les noves tecnologies formin part de la nostra vida en diferents aspectes, per tant tampoc poden deixar de formar part de la nostra salut. La salut digital es refereix a l'ús de tecnologies de la informació i comunicació a l'àmbit de la salut pot oferir nombrosos beneficis, però també pot plantejar alguns inconvenients per als pacients. Parlem amb Carme Sabater, Presidenta de la CUS – Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat. Salut + Consum + Alimentació.

L'artrosi lumbar es produeix quan es lesiona o degenera el cartílag de les articulacions de la columna lumbar. Està formada per cinc vèrtebres que se situen a l'esquena, entre les costelles i la pelvis. La unió entre les vèrtebres contigües es realitza mitjançant diverses superfícies articulars cobertes per cartílag. Quan aquest cartílag es desgasta, es produeix l'artrosi lumbar. Els símptomes de l'artrosi lumbar són el dolor, la rigidesa i la limitació de la mobilitat. El símptoma més freqüent de l'artrosi lumbar és el mal de característiques mecàniques, és a dir, que apareix amb el moviment i la sobrecàrrega lumbar i millora amb el repòs. Generalment, el dolor es localitza a la pròpia columna lumbar però de vegades també pot produir dolor “irradiat”, és a dir, localitzat en zones properes com a la natge oa la cara posterior i lateral de la cuixa. L'artrosi lumbar també pot ser asimptomàtica, és a dir, no produeix cap símptoma i es diagnostica de manera fortuïta en fer radiografies lumbars per altres motius. El Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre, ens explica com es pot tractar l'artrosi amb les diferents eines de la medicina regenerativa.

La Fundació Alivia demana més inversió en la salut mental dels pacients oncològics. El càncer provoca un malestar emocional clínic fins a la meitat dels pacients i un 30% manifesta trastorns psicopatològics. L'afectació emocional més freqüent en supervivents és la por que torni el càncer. El 48% dels hospitals espanyols no disposa de personal propi que facin atenció psicològica en càncer. La Fundació Oncològica Alivia ha iniciat una recollida de firmes que té com a objectiu assolir l'augment de la inversió pública en salut mental per al tractament dels pacients amb càncer. Per a aquesta organització de pacients, hi ha la necessitat urgent de proporcionar atenció psicològica a malalts oncològics, ja que la prevalença de trastorns com l'ansietat i la depressió poden arribar a afectar la meitat dels pacients, segons una revisió d'estudis de la Fundació Alivia . Així, un estudi recent publicat a American Journal of Hospital Palliative Care que va analitzar 10 anys d'investigacions, va trobar que la desmoralització en pacients oncològics oscil·la entre el 13% i el 49%. Es tracta d'una “pèrdua de significat i propòsit a la vida, una sensació d'impotència sobre els esdeveniments de la vida i una sensació d'impotència”. Aquesta desmoralització té a veure amb la depressió, l'ansietat i la ideació suïcida. Carles Aguilar parla amb Asensio Rodríguez Director de la Fundació Alivia.

Sant Pau inicia el segon assaig clínic sobre els efectes a llarg termini de l’estimulació cerebral profunda (ECP) en pacients amb esquizofrènia ultraresistent al tractament. L’Hospital és líder mundial en ECP: fa 25 anys va començar a aplicar-la en Parkinson i actualment també l’aplica a depressió major i a la malaltia de Huntington. Amplia l’estudi publicat el 2020, el primer del món, intervenint 6 nous pacients i personalitzant encara més el tractament per optimitzar al màxim l’eficàcia de l’ECP. Amb aquest objectiu, s’implantaran dos elèctrodes que permetran estimular dues xarxes cerebrals cadascun en lloc d’una i fer un estudi més ampli de la resposta a l’ECP, amb una cirurgia molt poc agressiva, però extremadament complexa. Aquesta tècnica, emprada com a ús compassiu, podria ser una alternativa de tractament en el 20%-30% dels pacients que no responen a cap teràpia farmacològica La resistència a la teràpia antipsicòtica crea molt patiment a pacients i familiars i es tradueix en una pitjor salut general, més conductes de risc i una alta despesa sanitària. Sant Pau segueix liderant el tractament de l’esquizofrènia farmacoresistent amb estimulació cerebral profunda (ECP) al món. Carles Aguilar entrevista Lumi Corripio, Psiquiatre, del Grup de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l'Institut de Recerca Sant Pau i directora del Servei de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic a més d'investigadora principal del projecte i Alexandra Roldán , psiquiatre i Coordinadora dels projectes de recerca en esquizofrènia del mateix hospital.

Sant Pau inicia el segon assaig clínic sobre els efectes a llarg termini de l’estimulació cerebral profunda (ECP) en pacients amb esquizofrènia ultraresistent al tractament. L’Hospital és líder mundial en ECP: fa 25 anys va començar a aplicar-la en Parkinson i actualment també l’aplica a depressió major i a la malaltia de Huntington. Amplia l’estudi publicat el 2020, el primer del món, intervenint 6 nous pacients i personalitzant encara més el tractament per optimitzar al màxim l’eficàcia de l’ECP. Amb aquest objectiu, s’implantaran dos elèctrodes que permetran estimular dues xarxes cerebrals cadascun en lloc d’una i fer un estudi més ampli de la resposta a l’ECP, amb una cirurgia molt poc agressiva, però extremadament complexa. Carles Aguilar entrevista Lumi Corripio, Psiquiatre, del Grup de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l'Institut de Recerca Sant Pau i directora del Servei de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic a més d'investigadora principal del projecte i Alexandra Roldan , psiquiatra i Coordinadora dels projectes de recerca en esquizofrènia del mateix hospital.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La psoriasi afecta més d’un milió de persones a Espanya. Aquesta patologia crònica provoca un impacte profund en la vida dels pacients, físic i emocional, a causa de la manca de conscienciació i l'estigmatització social. La psoriasi es manifesta a través de la pell en forma de plaques rosades que piquen i es descamen. Carles Aguilar entrevista el Dr. Miquel Ribera, Dermatòleg de l'Hospital Universitari de Sabadell, Vicepresident de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Vereneologia i Assessor mèdic d'Acció Psoriasi.

No dormir prou pot afectar totes les àrees de la vida i causar problemes de salut. Apreneu com formar hàbits saludables a l'hora de ficar-se al llit per ajudar-lo a dormir bé a la nit a mesura que envelleix. La falta contínua de son o el somni de mala qualitat augmenta el risc de tenir problemes de salut, com ara malalties cardiovasculars, pressió arterial alta, diabetis, depressió i obesitat. Aquests problemes també estan vinculats a manca de memòria, oblits i més caigudes o accidents. Ho comenta el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i salut Pública.

L'Ozonoteràpia, per les seves propietats antiinflamatòries, analgèsiques i reparadores, constitueix un recurs terapèutic ideal per a l'artrosi ja que es pot utilitzar per períodes prolongats amb resultats excel·lents, sense generar efectes tòxics col·laterals fins i tot en persones d'edat molt avançada. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre

La síndrome metabòlica és un grup de trastorns que es presenten alhora i augmenten el risc de malaltia cardíaca, accident cerebrovascular i diabetis tipus 2. Aquests trastorns inclouen augment de la pressió arterial, nivells alts de sucre a la sang, excés de greix corporal al voltant de la cintura i nivells anormals de colesterol o triglicèrids. Ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i la companyia biofarmacèutica MSD han reunit a Barcelona diferents experts en Oncologia, així com representants de l'administració pública per abordar i desenvolupar diferents aspectes quant a entendre el càncer al seu estadi precoç. Al seminari s'han abordat qüestions com els reptes futurs del cribratge del càncer, càncer en estadi localitzat: implicacions en diagnòstic i abordatge multidisciplinari, experiència en el maneig del pacient amb melanoma en estadis de càncer localitzat, neoadjuvància i adjuvància, etc. Carles Aguilar entrevista Lourdes López Bravo, directora executiva de Recerca Clínica de MSD Espanya.

L'esquizofrènia és una malaltia mental greu que afecta la manera com una persona pensa, sent i es comporta. Les persones amb esquizofrènia poden semblar com si haguessin perdut el contacte amb la realitat, cosa que pot ser angoixant per a elles, els seus familiars i amics. Els símptomes de l'esquizofrènia poden dificultar la participació en les activitats quotidianes o habituals, però hi ha tractaments eficaços. És important reconèixer els símptomes de l'esquizofrènia i buscar ajuda com més aviat millor. En general, les persones amb esquizofrènia són diagnosticades entre els 16 i els 30 anys després d'un primer episodi de psicosi. Començar el tractament com més aviat millor després d'aquest primer episodi és un pas important cap a la recuperació. Els símptomes de l'esquizofrènia poden ser diferents entre una persona i una altra, però generalment es divideixen en tres categories principals: psicòtics, negatius i cognitius. Carles Aguilar parla amb Dra. Anna Mané, Psiquiatre de l'Hospital del Mar de Barcelona i col·laboradora de Neuraxpharm.

Hi ha un fàrmac molt eficaç pel tractament dels pacients amb esquizofrènia, la clozapina, però té un inconvenient. El seu ús s'associa a un efecte advers que, encara que no és gaire freqüent, pot arribar a ser molt greu: l'agranulocitosi, un trastorn que compromet de manera important el sistema immunitari.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La tecnologia 3D redueix les complicacions en cirurgies de càncer de còlon. L'últim any han estat realitzades més de 100 extirpacions de tumors colorectals a hospitals espanyols amb l'ajuda de la planificació quirúrgica personalitzada en 3D. El modelatge 3D permet reconstruir l'anatomia del pacient amb un alt grau de precisió i ofereix millors resultats en cirurgies de càncer de còlon. L'ús d'aquesta tecnologia contribueix a augmentar la supervivència després de les intervencions. Ho comentem amb el Dra. Elena Parlorio de Andrés, responsable d'estratègia de la Societat Espanyola de Radiologia i Presidenta de la Societat Murciana de Radiologia.

El Parkinson és una de les malalties més incapacitants i la segona patologia neurodegenerativa més freqüent després de l'Alzheimer. És una patologia progressiva i crònica en què els i les pacients experimenten una discapacitat creixent i una qualitat de vida reduïda, sigui quina sigui l'edat de diagnòstic4. Actualment, no té cura, però hi ha tractaments per pal·liar els símptomes. Aquests tractaments donen bona resposta durant un temps, però, al cap d'uns 2-5 anys, els i les pacients comencen a notar que els símptomes tornen a aparèixer entre les preses del tractament. Carles Aguilar parla d'aquesta patologia del tractament amb el Dr. Juan Carlos Martínez Castrillo, Neuròleg i Cap de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives de l'Hospital Ramon i Cajal de Madrid.

El que hem de saber per evitar que els bacteris es facin resistents als antibiòtics. El repte més preocupant, encara que potser menys visible, rau en l'aparició de resistències bacterianes. És a dir: els antibiòtics van perdent efectivitat davant dels bacteris resistents. L'AEMPS i el Govern d'Espanya han posat en marxa diverses campanyes per conscienciar-ne l'ús i evitar-ne l'abús, com a mesura fonamental per minimitzar aquestes resistències. Aquestes iniciatives sorgeixen per donar a conèixer l'error comú de fer servir els antibiòtics per tractar infeccions d'origen víric com la grip. I és que el mal ús d'aquests fàrmacs condueix al desenvolupament de bacteris més resistents i, per tant, difícils de combatre. Carles Aguilar comenta aquesta qüestió amb Mar Santamaria, responsable d'Atenció Farmacèutica de PromoFarma i es fa referència als punts més importants que hem de conèixer per contribuir a l'eficàcia dels antibiòtics i garantir que en el moment que els necessitem veritablement funcionin.

Hi ha un fàrmac molt eficaç pel tractament dels pacients amb esquizofrènia, la clozapina, però té un inconvenient. El seu ús s'associa a un efecte advers que, encara que no és gaire freqüent, pot arribar a ser molt greu: l'agranulocitosi, un trastorn que compromet de manera important el sistema immunitari. Per això, la clozapina està indicada per als pacients que no responen de manera adequada als fàrmacs de primera i segona línia. Un dels problemes que afronten els psiquiatres per prendre aquesta decisió és la manca d'eines per predir quins pacients no respondran completament a les primeres línies de tractament. De moment, cal anar provant i esperar a veure els resultats, cosa que allarga el procés setmanes, mesos o anys. Això implica que els pacients que no responen adequadament presentin recaigudes i/o ingressos, comprometent-ne la funcionalitat i qualitat de vida i empitjorant-ne el pronòstic a llarg termini. Ara, un estudi en què el Dr. Justo Pinzón Espinosa, investigador del Grup de Salut Mental de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau –IIB Sant Pau – signa com a primer autor compartit amb la Dra. Bochao Lin, de la Universitat de Maastricht i liderat pel Dr. Jurjen Luykx, de la Universitat d'Utrecht, posa sobre la taula una eina genòmica nova. Aquesta ajudaria a predir quins pacients respondran malament als tractaments convencionals i, per tant, serien candidats al tractament amb clozapina de manera precoç. D'aquesta manera, es podrien millorar el control de símptomes, la qualitat de vida i la seva evolució. Carles Aguilar entrevista al Dr. Justo Pinzón Espinosa.

Las huellas dactilares indican el riesgo de padecer esquizofrenia con una fiabilidad del 70%. Este es el principal hallazgo de un estudio liderado por Hermanas Hospitalarias y CIBERSAM. Los investigadores han aplicado un algoritmo avanzado de inteligencia artificial a una muestra de alrededor de 1.500 personas, 600 de las cuales pacientes de esquizofrenia de los centros de Hermanas Hospitalarias de todo el Estado y 850 de controles sanos.

Un monarca enfermo que se ganó muchas enemistades, una idea descabellada y peligrosa, un hermano que no recibió la información pertinente y una decisión absurda. Todo junto llevó a un desastre, que aún pudo ser mayor. Juan Manuel Palomino nos cuenta la historia del conocido como "Baile de los Ardientes", que se cobró algunas vidas y casi una corona.

En otro capítulo de la historia de la medicina, Javier Cancho relata la historia de la familia Galvin. Un ejemplo de la incomprensión de la esquizofrenia por parte de los médicos.

Laboratorios Farmacéuticos Rovi ha anunciado esta semana que la Comisión Europea (CE) ha autorizado la comercialización de Okedi (Risperidona ISM) para el tratamiento de la esquizofrenia en adultos en los que se ha establecido la tolerabilidad y efectividad con risperidona oral.

Afap nace en Ciudad Real, aunque su origen se remonta al año 1995 como consecuencia de la unión de un grupo de padres, familiares y tutores de personas con enfermedad mental afectados de esquizofrenia, ante la carencia de centros o instituciones que pudieran acoger a los mismos.