L'informe, elaborat per una desena d'experts en Dret i Ciència Política de diferents sensibilitats, estableix cinc possibles referèndums. Dos, amb participació únicament catalana; dos més on estaria cridada a votar el conjunt de la ciutadania espanyola; i una cinquena opció... seria un referèndum doble, en el qual votaria la població catalana, d'una banda, i la població de la resta de l'Estat, per l'altra.
Els acadèmics, a més, identifiquen dos mecanismes alternatius. El primer seria un acord polític entre governs. I el segon seria la celebració d'eleccions plebiscitàries a Catalunya, que fossin reconegudes com a tals per totes les formacions polítiques rellevants.
L'anomenat consell acadèmic té alguna preferència?
Els experts no assenyalen cap opció, si bé reconeixen que el referèndum és el mecanisme més idoni i emprat per solucionar "conflictes territorials". N'hi ha de dos tipus, expliquen. Els referèndums d'inici per copsar les preferències de la ciutadania; i els de ratificació perquè la població es pronunciï sobre un acord polític.
El consell assessor indica, però, que el referèndum no ha de ser exclusivament sobre la independència, sinó que també pot preguntar sobre com millorar l'encaix de Catalunya dins de l'Estat, a través per exemple d'una reforma de l'Estatut o d'una reforma de la Constitució.
En tot cas, els juristes i politòlegs que han participat en el dictamen remarquen que la celebració d'un referèndum requereix consensuar les regles, respectar els resultats i adequar-se a la legalitat.
Què diuen els acadèmics sobre la legalitat del referèndum?
Aquí tampoc es mullen els juristes i politòlegs del consell assessor, tot i admetre que la jurisprudència del Tribunal Constitucional és un obstacle ara per ara. Amb tot, indiquen que un acord polític podria flexibilitzar la interpretació de la llei. En aquest sentit, recorden que la Carta Magna preveu referèndums consultius sobre "qüestions de rellevància política".
