Barcelona viu immersa en una revolució urbanística. La irrupció de la pandèmia va portar el Govern municipal a desenvolupar l’urbanisme tàctic. És a dir, actuacions reversibles, de petit pressupost, fetes amb pintura i mobiliari, com blocs de formigó, que serveixen perquè els vianants guanyin espai.
És una mesura que l’equip d’Ada Colau ha implementat a contrarellotge i ha despertat adeptes i detractors: entre els partidaris, hi veuen una manera ràpida de reformular els usos de l’espai públic; mentre que els contraris critiquen els colors llampants que s’han fet servir i alerten de la perillositat de col·locar blocs de formigó a la calçada. A més, asseguren que aquesta nova disposició dels elements genera molta confusió. El govern municipal s’obre a revisar-ne algun serrell –sobre l’estridència dels colors, per exemple-- però manté que és una aposta segura i amb la voluntat de quedar-se. L’oposició no ho veu així. Considera que els blocs de formigó són un perill per a vianants i motoristes i amenaça de portar-los als tribunals. De fet, la Fiscalia ja els investiga.
Però, aquest no és l’únic canvi previst. Barcelona vol que l’Eixample es converteixi en una gran superilla en un termini de 10 anys. En aquest mandat, però, ja s’hi començarà a treballar i algunes de les actuacions fetes a través de l’urbanisme tàctic passaran a ser definitives.
De tot plegat, en podem parlar Víctor Ténez Ybern. Ell és arquitecte i professor d’Urbanisme a la UPC. I cap d’Estratègia Urbana i Metropolitana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
