La massificació turística és una realitat amb que els barcelonins ens hem acostumat a viure de ja fa uns quants anys... fins ara, que una pandèmia ha allunyat el turisme de la ciutat i hem pogut redescobrir-la, repassejar-la, retrobar-nos amb ella, i reconquerir-la de forma efímera. Però tots sabem, i de fet és necessari tal i com està plantejat ara mateix el nostre model de ciutat, que el turisme tornarà i que, si el model no es replanteja, la nova normalitat no serà tan nova.
De fet, la Barcelona buida de turistes que veiem ara és un miratge, la realitat en xifres dels darrers anys és ben diferent. L’any passat, Catalunya va rebre el seu màxim històric de turistes estrangers, amb més de 19 milions de visitants. Això va suposar també un rècord en despesa total dels turistes a casa nostra: més de 21mil milions d’euros. Segons aquestes dades, cada turista gasta a Catalunya 195 euros per dia de mitjana. Això són molts milions que sustenten un model de ciutat basat en la despesa dels turistes i, per tant, en un sistema comercial i d’oci bolcat en els visitants estrangers.
Fa 5 anys es va fundar a Barelona l’Assamblea de Barris pel Decreixement Turístic, un conjunt d’entitats i col·lectius que porten tot aquest temps posant en qüestió el model turístic de la marca Barcelona. Daniel Pardo n’és un dels seus membres.