La inhabilitació del cap de l'executiu català

Torra ja no és president de la Generalitat

Per unanimitat, l’alt tribunal confirma l’any i mig d’inhabilitació per a càrrec públic de Quim Torra en considerar que ha desobeït de forma reiterada i obstinada el mandat de la JEC.

Redacción

Barcelona | 28.09.2020 14:07

Inhabilitación de Quim Torra: reacciones y última hora a la decisión del Supremo, en directo
Inhabilitación de Quim Torra: reacciones y última hora a la decisión del Supremo, en directo | EFE

Ja és oficial. El Tribunal Suprem confirma per unanimitat la inhabilitació d’un any i mig i una multa de 30.000 per a Quim Torra per haver desobeït de forma “contumaç, obstinada i reiterada” la Junta Electoral Central en no retirar una pancarta a favor dels polítics presos durant el període electoral la primavera del 2019.

D'aquesta manera, ratifica la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El tribunal diu que l'exhibició de símbols durant el període electoral vulnera la neutralitat de les institucions. El TSJC ja ha notificat personalment a Torra l'execució de la sentència i, per tant, Torra ha deixat de ser president de Catalunya aquest mateix dilluns.

Aquesta inhabilitació porta a Catalunya a la inestabilitat, amb un govern en funcions en plena pandèmia i sense una resposta unitària de l'independentisme. El vicepresident, Pere Aragonès, assumirà atribucions de la presidència però no podrà fer destitucions, dissoldre el Parlament ni convocar eleccions. El president de la cambra, Roger Torrent, podrà activar el rellotge de les eleccions encara que no hi ha presidenciables viables i JxCat i ERC tindran cert marge per pactar la data dels comicis. Les eleccions podrien arribar entre finals de gener i principis de febrer. Ciutadans també ha anunciat que explorarà amb PSC i PPC una possible candidatura per intentar accelerar aquest calendari electoral.

Un cop Torra ja ha quedat inhabilitat, ha fet un últim discurs des del Palau de la Generalitat en què ha carregat contra l'Estat i ha cridat l'independentisme a convertir les properes eleccions en un nou plebiscit. També ha defensat la ruptura democràtica com l'única via per aconseguir la independència.