Parkinson

Es tracta de la 6a edició d’un saló que se celebra cada 3 anys, i que espera rebre més de 5.000 persones entre investigadors i professionals sanitaris. També comptarà amb la participació de pacients, familiars i cuidadors.

El periodista Javier Pérez de Albéniz presenta su libro 'Los reveses', sobre cómo el ping-pong le ha ayudado a sobrellevar el párkinson, y hablamos con el bailarín Artur Sasot, que también sufre la misma enfermedad y ha encontrado en el ping-pong una afición adictiva.

Entrevista a Javier Herrero, presidente Parkinson Segovia.

Este método no es invasivo y ya ha dado resultados positivos en monos.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La hipercolesterolèmia familiar (HF) és una malaltia genètica freqüent que es manifesta des del naixement i es transmet al 50% de la descendència. Afecta unes 200.000 persones a Espanya, de les quals uns 30.000 són nens, que tenen fins a 20 vegades més risc de patir una malaltia cardiovascular prematura. La HF és un problema de salut pública molt poc reconegut i mal gestionat. La detecció precoç de la hipercolesterolèmia familiar (HF) és cost-eficaç i reduiria la càrrega de morbiditat cardiovascular prematura. Carles Aguilar entrevista el Dr. Pedro Mata, Metge Internista i President de la Fundació FHF.

Una de les proves diagnòstiques més habituals per avaluar zones concretes de l’interior del cos humà és l’endoscòpia. A través d'aquest examen, l'especialista pot confirmar visualment l'estat real dels òrgans que cal vigilar i identificar-hi anomalies. Gràcies als avenços en el diagnòstic per endoscòpia, s'eviten moltes cirurgies menors, utilitzades fins a la seva aparició com a única manera de comprovar i confirmar l'estat real dels òrgans interns. Ho comentem amb el Dr. Josep Just, Digestòleg i Assessor Mèdic del programa.

La depressió afecta més a les dones que als homes. Des de l'adolescència, té una prevalença major en el sexe femení que al masculí, amb una proporció de 2 a 1. Però… Per què? Les raons d’aquestes diferències entre els sexes poden ser, en part, per causes socioculturals. Segons subratlla l’Organització Mundial de la Salut en l’Estudi Multipaís sobre la Salut, aquestes tenen gran transcendència per explicar els condicionaments de gènere i els factors econòmics. Però obeeix també a factors biològics i psicosociològics. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, Assessor Mèdic de En Bones Mans.

El Fòrum d'Atenció Primària exigeix solucions davant la crisi sense precedents que travessa el primer nivell assistencial Preocupa l'escassetat de recursos, la manca de temps per pacient i la burocratització a l'assistència. S'advoca per l'accés igualitari a tots els ciutadans. Es reivindica l'equitat en les condicions laborals i retributives per a tots els professionals de l'Atenció Primària. S'insisteix en el dret dels nens i nenes a rebre atenció mèdica pel professional més qualificat: el pediatre. Carles Aguilar parla amb Mª Ángeles Learte, Vocal Nacional de la SEPEAP.

Canviar un estil de vida saludable és un procés que requereix temps, esforç i compromís. Les següents són etapes evolutives que se solen experimentar durant aquest procés. És important recordar que no totes les persones passaran per totes aquestes etapes, i algunes poden experimentar recaigudes. Cada persona té el seu propi ritme i procés per fer canvis al seu estil de vida, i és important tenir paciència i comprensió durant tot el procés. Ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

Barcelona es prepara per atendre millor el Pàrkinson i “trencar mites” de la malaltia. Un programa formarà 2.000 professionals per rebre els més de 4.000 delegats del congrés mundial que se celebrarà al juliol a la capital catalana. Barcelona es prepara per atendre millor el Pàrkinson i "trencar mites" de la malaltia. Un programa formarà 2.000 professionals per rebre els més de 4.000 delegats del congrés mundial que se celebrarà al juliol a la capital catalana. Carles Aguilar entrevista a Selma Peláez, Neurofisipoterapeuta de la Associació Catalana per al Pàrkinson i amb Laura Morer, Directora de la Associació.

Barcelona es prepara per atendre millor el Pàrkinson i “trencar mites” de la malaltia. Un programa formarà 2.000 professionals per rebre els més de 4.000 delegats del congrés mundial que se celebrarà al juliol a la capital catalana.

Hoy en Más de Uno León con Javier Chamorro, charlamos con Víctor del Canto que nos presenta su nueva clínica odontológica que tiene en León.

Además Pilar Amenedo, gerente de la asociación del Parkinson en León, nos hala de la carrera solidaria de el domingo.

Emma Varela nos presenta su nuevo libor infantil Zanahorias para Cenar.

Con Yolanda Barrientos, directora general de Leonoticias, celebramos los 15 años del digital leonés.

Abrimos un nuevo Taller Educativo con Marisa Urdiales hoy centrándonos en cómo educar a un niño para que no se deje influenciar.

Y nos vamos al cine con Gonzalo González Laiz.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La tecnologia 3D redueix les complicacions en cirurgies de càncer de còlon. L'últim any han estat realitzades més de 100 extirpacions de tumors colorectals a hospitals espanyols amb l'ajuda de la planificació quirúrgica personalitzada en 3D. El modelatge 3D permet reconstruir l'anatomia del pacient amb un alt grau de precisió i ofereix millors resultats en cirurgies de càncer de còlon. L'ús d'aquesta tecnologia contribueix a augmentar la supervivència després de les intervencions. Ho comentem amb el Dra. Elena Parlorio de Andrés, responsable d'estratègia de la Societat Espanyola de Radiologia i Presidenta de la Societat Murciana de Radiologia.

El Parkinson és una de les malalties més incapacitants i la segona patologia neurodegenerativa més freqüent després de l'Alzheimer. És una patologia progressiva i crònica en què els i les pacients experimenten una discapacitat creixent i una qualitat de vida reduïda, sigui quina sigui l'edat de diagnòstic4. Actualment, no té cura, però hi ha tractaments per pal·liar els símptomes. Aquests tractaments donen bona resposta durant un temps, però, al cap d'uns 2-5 anys, els i les pacients comencen a notar que els símptomes tornen a aparèixer entre les preses del tractament. Carles Aguilar parla d'aquesta patologia del tractament amb el Dr. Juan Carlos Martínez Castrillo, Neuròleg i Cap de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives de l'Hospital Ramon i Cajal de Madrid.

El que hem de saber per evitar que els bacteris es facin resistents als antibiòtics. El repte més preocupant, encara que potser menys visible, rau en l'aparició de resistències bacterianes. És a dir: els antibiòtics van perdent efectivitat davant dels bacteris resistents. L'AEMPS i el Govern d'Espanya han posat en marxa diverses campanyes per conscienciar-ne l'ús i evitar-ne l'abús, com a mesura fonamental per minimitzar aquestes resistències. Aquestes iniciatives sorgeixen per donar a conèixer l'error comú de fer servir els antibiòtics per tractar infeccions d'origen víric com la grip. I és que el mal ús d'aquests fàrmacs condueix al desenvolupament de bacteris més resistents i, per tant, difícils de combatre. Carles Aguilar comenta aquesta qüestió amb Mar Santamaria, responsable d'Atenció Farmacèutica de PromoFarma i es fa referència als punts més importants que hem de conèixer per contribuir a l'eficàcia dels antibiòtics i garantir que en el moment que els necessitem veritablement funcionin.

Hi ha un fàrmac molt eficaç pel tractament dels pacients amb esquizofrènia, la clozapina, però té un inconvenient. El seu ús s'associa a un efecte advers que, encara que no és gaire freqüent, pot arribar a ser molt greu: l'agranulocitosi, un trastorn que compromet de manera important el sistema immunitari. Per això, la clozapina està indicada per als pacients que no responen de manera adequada als fàrmacs de primera i segona línia. Un dels problemes que afronten els psiquiatres per prendre aquesta decisió és la manca d'eines per predir quins pacients no respondran completament a les primeres línies de tractament. De moment, cal anar provant i esperar a veure els resultats, cosa que allarga el procés setmanes, mesos o anys. Això implica que els pacients que no responen adequadament presentin recaigudes i/o ingressos, comprometent-ne la funcionalitat i qualitat de vida i empitjorant-ne el pronòstic a llarg termini. Ara, un estudi en què el Dr. Justo Pinzón Espinosa, investigador del Grup de Salut Mental de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau –IIB Sant Pau – signa com a primer autor compartit amb la Dra. Bochao Lin, de la Universitat de Maastricht i liderat pel Dr. Jurjen Luykx, de la Universitat d'Utrecht, posa sobre la taula una eina genòmica nova. Aquesta ajudaria a predir quins pacients respondran malament als tractaments convencionals i, per tant, serien candidats al tractament amb clozapina de manera precoç. D'aquesta manera, es podrien millorar el control de símptomes, la qualitat de vida i la seva evolució. Carles Aguilar entrevista al Dr. Justo Pinzón Espinosa.

La técnica con ultrasonidos permite abrir la barrera del encéfalo y poder llevar los fármacos deseados directamente al cerebro con una máquina parecida a la de las resonancias.

👵 Un grupo de investigadores descubre el origen de las canas

Esta semana se ha celebrado el día internacional contra el parkinson. Ciento de miles de persona sufren la enfermedad en nuestro país. Una de esas personas es Félix, el padre de nuestra invitada, Lourdes Rivero, que ha encontrado en el correr la mejor forma de tratar la enfermedad. Ella es nuestro héroe: desde aquí la homenajeamos.