POBRESA

Un de cada quatre catalans es troba en risc de pobresa i d'exclusió

Segons l’informe 'Cronificació de la pobresa i creixement de la precarietat' fet per les Entitats Catalanes d'Acció Social, tenir feina no assegura poder arribar a satisfer les necessitats bàsiques.

Jaume Mas

Barcelona | 30.04.2024 17:34

Un de cada quatre catalans es troba en risc de pobresa i d'exclusió
Un de cada quatre catalans es troba en risc de pobresa i d'exclusió | ACN

El 25% dels catalans es troben en risc de pobresa o exclusió segons l’informe INSOCAT: 'Cronificació de la pobresa i creixement de la precarietat' fet per les Entitats Catalanes d'Acció Social.

Segons l’informe, la precarietat afecta cada vegada més sectors i a un grup més ampli de població. I és que actualment el fet de tenir feina no assegura poder satisfer les necessitats bàsiques. I és que, tal com explica Marta Garcia, del consell assessor de l’ECAS, fins a un 10% dels treballadors viuen en la precarietat.

Situació de privació severa

Les situacions de privació material severa han passats del 3,1% al 8,9% entre 2009 i 2023. Un 36% de les persones no poden fer front a despeses imprevistes i quasi un 30% de la població no es pot pagar una setmana de vacances l'any. D'altra banda, el percentatge de persones que paguen amb retard les despeses d'habitatge han passat del 6% al 9,6% en una dècada.

Les situacions de pobresa afecten especialment la infància i l'adolescència i les persones migrades. A més, la pateixen més les dones que els homes.

Més polítiques públiques i coordinació

L’ECAS ha denunciat que les polítiques públiques no aconsegueixen combatre les causes estructurals i només atenuen "de manera molt limitada" els seus efectes. I considera que els diferents governs dels últims 10 anys no han situat com a prioritat les polítiques per fer front a la pobresa. Des de l’ECAS, alerten que les diverses crisis han derivat en un profund malestar social i s'afavoreix els populismes d'extrema dreta, afegeix.

En aquest context, l'informe afirma que s'ha creat un relat de desprestigi i desconfiança cap a allò públic, minant la confiança en les institucions i alimentant la competència pels recursos. Afegeix que la solidaritat ha perdut terreny davant de l'auge de discursos racistes, discriminatoris i excloents, esperonats per l'extrema dreta.

Lamenta també que s'han implantat cada cop més models de gestió burocràtics a les administracions i això ha contribuït a augmentar la distància entre la ciutadania i les institucions. En aquest sentit, ha apuntat que per acabar rebent una prestació s'ha de passar una gimcana burocràtica "frustrant i extenuant". En aquesta crítica ha inclòs la "manca d'interoperabilitat" de les dades entre administracions.