La Guàrdia Urbana de Barcelona està més a prop de dotar-se amb pistoles elèctriques, les conegudes com a Taser o també DCE, dispositius conductors d’energia, després que la Comissió de Presidència Seguretat i Règim Interior de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment el reglament que ha de fer possible la compra d’aquests dispositius. Fa un any que la qüestió es trobava bloquejada però un any més tard ha acabat tirant endavant amb el vot a favor del PSC, Junts i el PP. En canvi, Vox s’ha abstingut i BComú i Esquerra hi han votat en contra.

Després d’aquesta votació favorable ara s’obrirà un període d’exposició pública i d’al·legacions perquè els grups municipals, els sindicats policials i la resta d’entitats puguin fer esmenes i proposar millores al reglament de les Taser. La normativa planteja algunes restriccions com per exemple que els agents no puguin disparar a menors de 14 anys i que les actuacions amb Taser quedin enregistrades en vídeo automàticament. El text quedarà pendent d’aprovació definitiva en plenari, un cop passi aquest termini d’al·legacions. Fonts municipals calculen que aquesta aprovació definitiva serà pels volts d’octubre o novembre, abans que acabi l’any 2026.

A més, després d’això l’Ajuntament també haurà d’obrir el procés de contractació pública per trobar l’empresa que proporcioni les pistoles a la Guàrdia Urbana i esperar que arribin al cos (almenys uns sis mesos addicionals). Això situaria el calendari, com a molt aviat, a mitjans del 2027. Durant aquest temps fins aleshores, el consistori formarà els agents que hagin d’utilitzar les Taser. Hem de recordar que el cos de Mossos d’Esquadra ja compta amb aquest dispositiu des de fa deu anys, un periode en els que s’ha utilitzat 236 vegades fins a finals de març del 2025, el que ens deixa una mitjana d’unes 25 vegades l’any.

Després d’aquesta votació favorable, i pendents del que passi d’aquí a finals d’any, a 'La Ciutat' hem volgut escoltar les dues parts i per això hem pogut parlar amb el responsable del sindicat de policies locals UGT a Catalunya, Jose Casas, i amb Anaïs Franquesa, directora d’Irídia, l’entitat que vetlla per garantir el respecte dels drets humans i que de fet és molt activa a l’hora de fer un seguiment de les actuacions policials.