Jesús G. Maestro reivindica Cervantes i desmunta el concepte de felicitat creat pel capitalisme

A la vida, cal fer pauses que són necessàries. Enmig d’un soroll constant d’autoajuda, consignes buides i una felicitat que sembla obligatòria, cal escoltar pernsadors com Jesús G. Maestro, que defensa just el contrari: aposta per tocar de peus a terra. Aquest professor ha vingut a sacsejar idees.

Jesús G. Maestro, professor de teoria de la literatura i autor dels assajos El fracaso de la felicidad i Una filosofía para sobrevivir en el siglo XXI, vol sacsejar idees. I ho fa sense concessions. Ha vingut a parlar-nos de la mal entesa felicitat, de la frustració que provoca i de la mala gestió que acostumem a fer del nostre dia a dia per culpa del capitalisme despietat.

Un fracàs absolut

Maestro ho deixa clar: el seu llibre no és d’autoajuda. De fet, n’és gairebé l’antítesi. Segons explica, hem convertit la felicitat en una exigència constant: "se'ns demana ser feliços, encara que les condicions materials no ho permetin: precarietat laboral, incertesa, problemes personals… Tot plegat genera un efecte pervers", diu el professor. A més, apunta que "quan estàs obligat a ser feliç i no es donen les condicions per ser-ho, la frustració és inevitable". Aquesta idea el porta a parlar d’un concepte poc habitual però revelador: "patir la felicitat". És a dir, viure sota la pressió d'haver de sentir-te bé sempre. I aquí apareix una de les seves tesis centrals: ens han venut la felicitat com una promesa universal. Una promesa que, segons ell, té més de mite que de realitat. "La felicitat només la pot prometre la serp del paradís".

La felicitat és imposible sense salut

Davant d’aquest escenari, Maestro proposa una mirada molt més pràctica: la felicitat comença amb la salut. "Si tens salut, ho tens gairebé tot", afirma. A partir d’aquí, és legítim aspirar a altres coses, com per exemple l'estabilitat econòmica, l'èxit professional, la satisfacció personal, però sempre des de la consciència dels límits. Perquè buscar la felicitat en objectius inassolibles o en llocs equivocats (el consum, l’èxit immediat, determinats models de vida) pot acabar sent un parany. Un esquer que ens empeny a una recerca constant i sovint frustrant.

Cervantes contra Tolkien

Maestro deixa una reflexió cultural suggerent: la importància dels relats amb els quals creixem. Segons ell, hi ha dues maneres d’entendre la literatura i, per extensió, la vida: el camí de Cervantes i el de Tolkien. Un representa la realitat, amb les seves decepcions i fracassos; l'altre, la fantasia i l'heroisme idealitzat. En un segle XXI marcat per la incertesa, defensa recuperar l’esperit del Quixot. Una obra que ens ajuda a entendre millor el món tal com és, no com voldríem que fos.