Aquest dimarts, el Ple del Congrés votarà la reforma de les lleis de discapacitat i dependència després que la setmana passada tiressin endavant a la Comissió de Drets Socials sense el suport de PP i VOX. Si supera el ple de demà, el text passarà al Senat. La principal novetat és una esmena presentada per PSOE i Sumar que estableix per primera vegada l’obligació legal de l’Administració General de l’Estat d’aportar el 50% del cost públic del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència.

El primer gran pas va arribar l'any 1982 amb l'anomenada “Llei d'Integració Social dels Minusvàlids”, que va substituir el model assistencial per un d'inclusió social i laboral. Des d'aleshores, la normativa ha continuat evolucionant amb noves lleis que han reforçat la igualtat d'oportunitats, l'accessibilitat i l'ampliació de la protecció dels drets de les persones amb discapacitat.

Pel que fa a la dependència, la gran fita va arribar l'any 2006 amb l'aprovació de la “Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència”. On es va reconèixer, per primera vegada, el dret de les persones dependents a rebre prestacions i serveis públics.

Ara, gairebé 20 anys després, el Congrés dels Diputats afronta una votació clau per a l'aprovació d’una gran reforma pel que fa a la llei de dependència i de discapacitat.

Per entendre què pot canviar aquesta reforma i quins reptes té encara el sistema hem pogut parlar amb la Raquel Torres, presidenta de l'ACAD, l'Associació Catalana d'Atenció a la Dependència.