Malestar entre els docents de la concertada

Els professionals del sector denuncien excés d’hores lectives, manca de recursos i dificultats per atendre adequadament la diversitat a les aules.

La reivindicació del professorat posa el focus en la qualitat educativa i no només en les millores salarials.

El debat educatiu reobre la necessitat d’un pacte estable i transversal per reforçar el sistema a llarg termini.

El professorat de l’escola concertada ha tornat a posar sobre la taula les dificultats creixents amb què afronta el dia a dia a les aules. La manca de recursos, l’excés d’hores lectives i les dificultats per atendre correctament alumnes amb necessitats diverses són algunes de les preocupacions que denuncien els professionals del sector. “Hem arribat a un punt en què no podem més”, indica a Nits de ràdio Iñaki Jiménez Largo, docent i representant sindical, que alerta d’un desgast creixent entre els mestres i professors.

La principal reivindicació passa per equiparar les condicions laborals amb les de l’escola pública. Segons expliquen des de la concertada, els docents de secundària imparteixen actualment sis hores lectives més per setmana que els seus homòlegs de la pública, fet que repercuteix directament en el temps disponible per preparar classes, corregir exàmens o atendre famílies. “Un professor de la concertada està fent exactament la mateixa feina que un professor de l’escola pública”, afirma Jiménez Largo, que defensa que la demanda és “tenir les mateixes condicions, no millors”.

El malestar també es veu agreujat per la burocràcia i per un sistema de substitucions que, segons denuncien, obliga sovint la resta de docents a assumir més càrrega laboral. Quan un professor es posa malalt, el departament no cobreix la baixa fins al cap de quinze dies, fet que deixa molts centres sense marge econòmic per incorporar reforços immediats. “Arribem fàcilment a jornades de 27 o 28 hores lectives”, lamenta el docent, que critica que això impedeixi dedicar prou temps a preparar les classes o innovar pedagògicament.

Els professionals insisteixen que el debat no s’hauria de limitar a una qüestió salarial. Tot i reconèixer la pèrdua de poder adquisitiu acumulada els darrers anys, asseguren que la preocupació principal és poder oferir una educació de qualitat. “La majoria dels professionals no volen més diners; el més important és poder fer bé la feina”, sosté Jiménez Largo. També alerta del risc de perdre talent docent davant unes condicions cada vegada més exigents: “Hi ha molts professors bons, amb talent, que marxen d’aquesta professió”.

En paral·lel, el sector reclama un pacte estable per reforçar el sistema educatiu i augmentar la inversió. Els professionals recorden que països referents com Finlàndia destinen una part més elevada del PIB a educació i prestigien la professió docent. “Ens ho hem de creure”, defensa Jiménez Largo, convençut que l’educació és un dels principals motors de cohesió social. Per això insisteix que les millores reclamades no només beneficien els docents: “És pel bé de les famílies i pel bé dels alumnes”.