José María Íñigo, l’home que va modernitzar la televisió

Qui va ensenyar a la televisió espanyola a ser moderna, espectacular i oberta al món? Robert Calvo ha dedicat la secció de Telebrities de Nits de ràdio a José María Íñigo, una de les figures més influents de la història de la televisió a Espanya. Un recorregut apassionant per la seva carrera, des de la Transició fins als grans programes d’entreteniment que van marcar tota una generació d’espectadors.

Abans de les pantalles gegants, dels platós hipertecnològics i de les nits electorals convertides en espectacles televisius, hi va haver un home que va entendre que la televisió havia de ser molt més que una veu solemne llegint notícies. Robert Calvo reivindica la figura de José María Íñigo com el gran revolucionari de la televisió espanyola, un comunicador que va portar aire fresc a una pantalla encara marcada pel to rígid i encotillat del franquisme.

En destaca una de les nits més importants de la història recent del país: les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny del 1977. Aquell vespre, Íñigo va ser l’encarregat de conduir una retransmissió històrica des del mític Florida Park de Madrid. Però, lluny del format polític que avui coneixem, va convertir aquella vetllada en un gran espectacle televisiu amb música en directe, artistes convidats i una posada en escena absolutament revolucionària per a l’època. Julio Iglesias, Lolita, Miguel Bosé o Manolo Escobar van formar part d’una emissió irrepetible que simbolitzava un país que començava a despertar.

Robert Calvo explica com Íñigo va importar a Espanya una manera de comunicar inspirada en la televisió britànica i americana que havia conegut durant la seva etapa a Londres. Informalitat, proximitat, ironia i ritme televisiu en una època en què molts presentadors encara parlaven amb to de NO-DO. Amb programes com Último grito o Esta noche, fiesta, va introduir una nova manera de fer entreteniment i va convertir TVE en una finestra oberta al món.

La secció també recupera moments absolutament surrealistes i mítics de la televisió dels anys 70 i 80. Des de l’arribada impossible de Los Panchos travessant mig món només per sortir al seu programa, fins a la visita del controvertit Uri Geller doblegant culleres en directe davant de milions d’espectadors. Tot plegat, en una televisió que encara tenia el poder de convertir qualsevol emissió en un esdeveniment compartit per tot el país.

Però més enllà de l’espectacle, Robert Calvo en destaca sobretot la humanitat d’Íñigo. Un presentador capaç de fer homenatges en vida als artistes, de donar-los protagonisme i de tractar-los com autèntiques estrelles. Lola Flores, Rocío Jurado, Paco Rabal o Mari Trini van passar pels seus programes en entrevistes i especials que avui formen part de la memòria emocional de diverses generacions.

José María Íñigo era molt més que un presentador: era una metàfora d’una televisió que volia sorprendre, emocionar i reunir la gent davant la pantalla. Una televisió amb grans sintonies, grans decorats i grans personalitats que, segons Robert Calvo, avui costa molt de trobar.

Si vols recuperar aquest viatge fascinant per la història de la televisió espanyola i redescobrir la figura irrepetible de José María Íñigo, ja pots escoltar la secció completa al pòdcast de Nits de Ràdio.