La por imaginària condiciona més del que pensem

Les emocions desagradables no són enemigues: entendre-les i regular-les pot ajudar a afrontar millor els reptes quotidians.

La societat actual conviu amb amenaces diferents, però el cervell continua reaccionant igual que fa milers d’anys davant la incertesa.

Respiració, consciència emocional i resiliència són algunes de les eines per afrontar l’estrès i reconnectar amb el present.

La por, la frustració o la ira formen part de la vida i, lluny de ser emocions a evitar, poden convertir-se en eines útils si s’aprèn a gestionar-les. Aquesta és una de les principals idees defensades pels experts en salut emocional, que remarquen la necessitat d’entendre què sentim per afrontar amb més recursos les dificultats quotidianes. “No deixem de tindre emocions, som emocions”, assegura en una entrevista al programa d'Onda Cero Catalunya Nits de ràdio Joan Piñol, autor del llibre Kit de supervivència emocional. Cómo gestionar el miedo, la ira y la frustración, que defensa la importància de reconèixer-les i posar-los nom abans de reaccionar-hi.

El cervell humà, segons indica, continua funcionant amb mecanismes de supervivència molt antics, malgrat que les amenaces han canviat. “Hem de pensar que a nivell del sistema de les emocions actuem avui igualment com fa milions d’anys”, apunta Piñol. Si abans el perill podia ser un depredador o un entorn hostil, avui es manifesta en forma d’incertesa, d'inseguretat o de preocupacions anticipades. És aquí on apareix la diferència entre una por útil, que protegeix i ajuda a reaccionar, i una altra de més difusa, vinculada als pensaments i a escenaris hipotètics.

Segons l’expert, aquesta “por limitant” és una de les grans fonts de desgast emocional de la societat actual. “El nostre cervell no està pensat per ser feliç, està pensat per sobreviure”, explica, i això fa que moltes persones visquin en alerta davant situacions que ni tan sols han passat. “El 90% vivim en una por imaginària”, afirma l'autor, convençut que aquest tipus de pensaments poden acabar derivant en ansietat o hipervigilància. De fet, assegura que “la majoria de les persones no vivim els nostres somnis perquè vivim les nostres pors”.

Les emocions desagradables, però, no són necessàriament negatives. La frustració, per exemple, pot derivar en irritabilitat si es viu des d’una perspectiva negativa, però també en capacitat d’adaptació si es treballa adequadament. El mateix passa amb la ira: “Si ho mires des del punt de vista negatiu et dona agressivitat, però si li dones un bon enfocament et dona assertivitat”, explica l'especialista. La clau, insisteix, és entendre què està passant, regular l’emoció i decidir conscientment quina resposta es vol donar.

Per aconseguir-ho, els experts recomanen eines senzilles però efectives com la respiració diafragmàtica, l’exercici físic, compartir preocupacions o practicar el mindfulness. La idea és reconnectar amb el present i evitar quedar atrapats en anticipacions constants. “És disfrutar l’aquí i l’ara”, resumeix Joan Pinyol, que adverteix que, tot i semblar senzill, requereix entrenament i consciència. També defensa el valor de la resiliència emocional: no només resistir les adversitats, sinó créixer a partir d’elles i convertir l’experiència en aprenentatge