Trash streaming: quan l’espectador mana i el creador es degrada

Aquesta tendencia a Internet consisteix a fer actes humiliants en directe a canvi de donacions, likes o diners immediats. Els creadors entren en una roda addictiva que augmenta constantment el límit de la degradació personal. Plataformes com Kik o Twitch s’han convertit en l’escenari principal d’aquest fenomen encara molt nou.

El trash streaming és un fenomen recent que consisteix a emetre en directe actes humiliants o degradants, principalment cap a un mateix, a canvi de recompenses immediates. “Realitzar emissions en directe on creadors de contingut saben dur a terme actes de caràcter humiliant o degradant, generalment cap a la seva pròpia persona, a canvi de diferents recompenses”, explica Pablo Romero Seseña, professor d'Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, del grau de Criminologia i investigador del grup de recerca Bicrim.

Aquestes recompenses van des de likes i visualitzacions fins a donacions econòmiques directes, i la interacció en temps real entre espectador i emissor actua com a motor. Romero apunta que “l’espectador pot tenir una interacció directa amb el creador de contingut” i això genera una espiral addictiva similar a les conductes de joc patològic, on el límit es desplaça constantment cap a situacions més extremes.

Les plataformes més afectades no són tant TikTok o Instagram, sinó aquelles especialitzades en streaming pur com Twitch o Kik, on s’han registrat les situacions més greus. “Els casos més mediàtics i preocupants s’estan donant en plataformes més orientades a la retransmissió en directe de continguts”, assenyala el professor, que recorda el suïcidi en directe d’un creador francès el passat agost.

Darrere d’aquests continguts hi ha persones en situació de vulnerabilitat important, sovint amb problemes socioeconòmics o psicològics. El morbo de l’espectador alimenta el fenomen, però “darrere d’aquesta pantalla hi ha persones de veritat”, alerta l’especialista, que veu especial perill per als joves, molt exposats a normalitzar aquestes pràctiques com una via ràpida per guanyar diners o atenció.

La regulació arriba tard i és ineficaç un cop el contingut s’ha fet viral. “Les mesures s’han d’orientar més cap a la prevenció i l’educació, especialment posant el focus en la població jove”, conclou el professor Pablo Romero, que insisteix que prohibir canals quan el mal ja està fet no frena un fenomen que recorda els pitjors espectacles del circ romà, però ara a l’abast d’un clic.