Pressió i flexibilitat: causes de l’absentisme laboral

Les baixes per incapacitat temporal ja representen prop del 80% de les faltes i han augmentat de manera sostinguda durant l’última dècada.

La incertesa laboral, l’exigència constant i la manca d’autonomia generen desajustos que afecten el benestar dels treballadors.

Models de treball més humans i entorns segurs poden frenar-ne l’increment.

L’absentisme laboral ha experimentat canvis profunds durant l’última dècada, amb una evolució que apunta clarament cap a l’increment de les baixes mèdiques. Tal com ha explicat al programa Nits de radio d’Onda Cero Catalunya Sergi Macip, Professor dels Estudis de Psicologia de la UOC, “l’absentisme ha tingut canvis sistemàtics i bastant profunds”, mentre altres formes d’absència, com els permisos o les causes tècniques, han anat disminuint. Segons diferents dades analitzades, les baixes per incapacitat temporal han passat de representar el 63% de l’absentisme a situar-se actualment prop del 80%.

Aquest increment no es concentra en sectors concrets ni en determinats territoris. “Es produeix absolutament en tots els sectors i en tots els territoris de l’estat”, subratlla Macip, fet que apunta a una problemàtica més complexa i estructural. Les xifres mostren una realitat transversal que no es pot atribuir únicament a condicions específiques de precarietat o penositat laboral.

Entre els factors que expliquen aquest fenomen hi ha l’evolució accelerada de l’entorn laboral. Les exigències canviants, la irrupció de les noves tecnologies i la incertesa del mercat generen una necessitat d’adaptació constant. “Això pot provocar un desajust entre les capacitats del treballador i les exigències del lloc de treball”, afirma l’especialista, que recorda que aquests desajustos són habituals al llarg de la vida laboral i poden derivar en malestar i problemes de salut.

Les baixes vinculades a la salut mental són les que més han crescut en els darrers anys. En només sis anys, s’han incrementat un 87% i ja són de les més comunes. A aquest augment s’hi afegeixen dolències difícils d’objectivar, com lumbàlgies o cefalees, que sovint estan relacionades amb problemes emocionals. El profesor Macip adverteix que “les feines molt canviants, amb molta exigència i pressió”, estan clarament vinculades amb aquest repunt de les baixes per salut mental.

La manca de flexibilitat, la desconfiança cap al teletreball i les situacions d’assetjament laboral també juguen un paper determinant. “El benestar del treballador és un element essencial”, defensa Sergi Macip, que destaca que models amb més autonomia, flexibilitat i confiança fomenten la implicació i redueixen la necessitat de recórrer a la baixa mèdica. En aquest sentit, apunta que les empreses tenen un paper clau a l’hora de promoure entorns laborals més saludables, tant per protegir el factor humà com per garantir la seva pròpia productivitat.