En Robert Calvo dedica la sección Telebrities de Nits de ràdio en aquesta ocasió a una llegenda viva de la televisió: Mercedes Milà. Des dels informatius de TVE als 70 fins a convertir Gran Hermano en fenomen social, passant per entrevistes mítiques (Umbral i el llibre o Cela amb la palangana inclosa) i programes tan personals com Scott y Milà o Milà versus Milà. Un homenatge en vida a una dona que ho ha fet tot, sense por i amb moltíssima personalitat.

Poques persones poden dir que han tocat tots els pals de la televisió i que, facin el que facin, sempre deixen empremta. Mercedes Milà va començar als informatius de TVE quan encara era una noia jove i ràpidament la van posar davant la càmera: primer al costat d’Isabel Tenaille a 2×2, després amb Buenas noches (1982-84). Més tard amb Dilluns dilluns a TV3 i Queremos saber a Antena 3. Allà van néixer dos moments que formen part del patrimoni nacional: Francisco Umbral amb el seu “He venido a hablar de mi libro” i Camilo José Cela explicant com absorbia aigua per via anal assegut en una palangana. Sí, aquella palangana. Milà no només aguantava el tipus, sinó que feia que aquells moments fossin televisió en majúscules.

L’any 2000 arriba la gran sorpresa: després que Julia Otero digués que no, Telecinco li ofereix Gran Hermano. Ningú no sabia què seria aquell experiment de 24 hores, però Milà s’hi va llançar de cap, es va creure el format quan molts companys de professió la miraven per sobre l’espatlla amb un classisme ranci insuportable. Durant 16 edicions va convertir “los chicos y chicas desde su casa” en una frase mítica, es va disfressar de totes les comunitats autònomes, va plorar, va riure, va viure les 24 hores del programa i va aconseguir que milions de persones seguissin les vides d’uns desconeguts com si fossin família. I quan va dir prou, ho va fer amb una gala de comiat tan emotiva que fins i tot Jorge Javier Vázquez va acabar plorant.

Després d’11 anys allunyada de la primera línia, lluitant contra una depressió severa que només aconseguia dissimular davant les càmeres, va tornar amb projectes tan personals com Scott y Milà (amb el seu gos com a copresentador) o Milà versus Milà, on es retrobava amb entrevistats dels 80 i 90 i fins i tot discutia amb la Massiel qui havia estat més temps amb José Sámano. I, és clar, sempre deixa perles: des de recomanar fer caca al mar (“flotant i lluny de la platja, que després tornen cap a tu”) fins a parlar obertament de salut mental, de memòria, de la vida. Una dona que mai ha tingut pèls a la llengua i que, com diu Robert Calvo, “és un mite en si mateixa”.

Si vols reviure la història completa d’una de les grans de la televisió d’aquest país, amb àudios mítics, anècdotes brutals i moltíssima emoció, no et perdis aquest Telebrities sencer al pòdcast de Nits de ràdio. Perquè Mercedes Milà no només ha fet tele: ha fet història. I encara la segueix fent. Imprescindible!