Les claus per construir relacions sanes i duradores

L’experiència terapèutica revela patrons comuns en les parelles que perduren i en les que fracassen.

La manca d’educació emocional explica per què moltes relacions es trenquen sense entendre’n els motius.

Les crisis no són el final, sinó una oportunitat per reforçar el vincle si hi ha compromís compartit.

Les relacions de parella continuen sent un dels grans reptes emocionals del nostre temps. Tot i que l’amor és “el que ens mou, ens agradi o no”, com recorda la psicòloga Sílvia Congost, entrevistada al programa Nits de radio arran de la presentació del seu nou llibre El arte de amar bien, les xifres de ruptures i divorcis evidencien que alguna cosa falla. Segons apunta, “hi ha poques activitats que comencem amb tantes expectatives i que fracassin tan sovint”, i, malgrat això, no sempre busquem formació ni eines per entendre per què.

Després de 25 anys de consulta, Congost assegura que ha pogut identificar patrons clars. “M’he basat en tots els casos als quals he pogut ajudar”, explica, per entendre què tenen en comú les parelles que perduren. El primer pas és l’autoresponsabilitat: deixar de situar la culpa només en l’exterior i mirar cap endins. “Com més mirem cap a dintre, més ens coneixerem a nosaltres mateixos”, defensa, subratllant la importància de revisar ferides, creences i expectatives abans de construir un projecte compartit.

Un altre dels errors habituals és deixar d’escoltar profundament l’altre. Explica que a la consulta sovint es troba amb parelles de dècades que no saben explicar què li passa realment a l’altra persona. “És un senyal que potser parlem, però no ens estem escoltant”, adverteix. Aquesta desconnexió subtil, sostinguda en el temps, acaba generant distància emocional fins que la crisi esclata.

Les crisis, però, no són necessàriament el final. “Tota relació passa per fases d’harmonia, desequilibri i després reparació”, afirma. El conflicte és inevitable, però el que marca la diferència és la manera d’afrontar-ho. Discutir és normal; faltar al respecte, no. “Hi ha uns límits que hem de tenir molt clars sempre”, insisteix. Quan les dues parts comparteixen la voluntat de reconstruir, la relació sovint es pot recuperar, però cal demanar ajuda abans que el desgast sigui irreversible.

Un dels punts més delicats és el perdó. Moltes persones creuen que demanar disculpes és simplement pronunciar la paraula “perdona”, però Congost alerta que això no és suficient. “Quan dius ‘perdona però’, ja no estàs demanant perdó de veritat”, afirma. El veritable penediment implica empatitzar amb el dolor causat i assumir responsabilitat sense justificacions. Segons la psicòloga, la manera com una parella discuteix i com es demana perdó pot anticipar el seu futur. Educar-se en aquestes habilitats, conclou, pot ser determinant per transformar el 70% de fracàs en relacions més conscients i duradores.