Com cuidar el benestar emocional dels adolescents

Comprendre els canvis cerebrals ajuda a interpretar conductes habituals i a reaccionar amb més empatia.

L’afecte incondicional, els límits clars i la coherència esdevenen pilars essencials de l’acompanyament educatiu.

Les xarxes socials, les comparacions i la pressió externa afegeixen nous reptes a l’autoestima juvenil.

L’adolescència continua sent una de les etapes vitals que genera més inquietuds a les famílies, però entendre-la pot transformar completament la manera d’afrontar-la. Entrevistada al programa Nits de radio d’Onda Cero Catalaunya, la mestra i psicopedagoga Sonia López Iglesias, ha indicar que moltes de les conductes que preocupen pares i mares “són totalment normals i pròpies de l’edat” i tenen a veure amb una profunda transformació cerebral, emocional i física. Assumir que “res del que fa l’adolescent és personal” permet reaccionar amb més serenor i empatia.

Un dels errors més habituals és oblidar que els adults també van passar per aquesta etapa. “Com és possible que haguem oblidat que no fa tant nosaltres érem adolescents?”, es pregunta López Iglesias. L’experta remarca que els joves no necessiten adults que cridin o sermonegin constantment, sinó referents que els ofereixin calma en un moment en què ells mateixos no la tenen. “Per a un adolescent és molt difícil créixer”, recorda, una idea que ajuda a comprendre millor el seu malestar intern.

L’afecte i la seguretat emocional són elements irrenunciables, però no estan renyits amb l’establiment de límits. L’especialista defensa que “demostrar amor incondicional no vol dir que no hi hagi uns límits molt clars a casa”, sinó tot el contrari. Pactar normes i conseqüències dona estabilitat i evita una convivència basada en discussions constants. A més, alerta que l’exigència excessiva i les expectatives desmesurades poden “trencar totalment el vincle” i desmotivar els adolescents, que acaben sentint que mai no són suficients.

En aquest procés, el reforç positiu juga un paper clau. “Si mai no valorem l’esforç, els adolescents abaixen els braços”, adverteix. Centrar-se només en els errors o en allò que no s’ha aconseguit debilita l’autoestima i la motivació. Per això, recomana ajudar els joves a identificar talents i dificultats sense etiquetes, i oferir-los experiències diverses que els permetin construir un autoconcepte sòlid i realista.

Les xarxes socials afegeixen un nou nivell de complexitat. Tot i que sovint es perceben com un risc, la professora Sonia López Iglesias subratlla que el problema no és només el temps d’ús, sinó “el per què les utilitzen”. També apunta que els adults han de revisar el seu propi comportament digital, ja que “critiquem la capacitat crítica d’un adolescent, però no valorem la d’un adult”. Davant d’això, proposa estratègies compartides, com crear espais sense pantalles per a tothom, per avançar cap a una educació més coherent i saludable. En aquest sentit, Sonia López Iglesias ha publicat el llibre Cuando la adolescencia duele: Claves para cuidar la salud mental de tu adolescente, on aborda extensament els reptes de les famílies per acompañar en aquesta etapa els joves de la casa.