La bomba de rellotgeria de les pensions: dos treballadors per cada jubilat

L’esperança de vida creix, però el sistema de repartiment dissenyat fa 50 anys està en dèficit permanent de 66.000 milions anuals. Dels 4 treballadors per jubilat de la Transició hem passat a només 2, i el 2050 n’hi haurà només 1. Necessitaríem 37 milions d’immigrants fins al 2050 per mantenir la ràtio actual.

L’augment de l’esperança de vida és una excel·lent notícia, però el sistema de pensions espanyol no estava preparat per a això. “Quan va començar aquest sistema, ara fa 50 anys, eren 4 treballadors pagant un jubilat i hi havia excedent; ara només hi ha dos treballadors per jubilat”, explica al programa Nits de ràdio el doctor Jordi Franch Parella, que és doctor d'Economia Expert en Microeconomia i Macroeconomia i professor d'Economia de la Facultat de Ciències Socials de Manresa. L’especialista alerta que el dèficit anual de la Seguretat Social ja supera els 66.000 milions d’euros i no para de créixer.

El model de repartiment, pel qual els treballadors actuals paguen les pensions dels jubilats d’avui, es troba en una situació límit. El doctor en Economia recorda que “quan nosaltres arribem a l’edat de jubilació depenem dels que vénen a darrere”, i amb l’envelliment demogràfic i la jubilació massiva dels baby boomers a partir d’aquest 2025, la ràtio empitjorarà ràpidament fins a una persona activa per jubilat el 2050.

La solució tècnica existeix i és viable: introduir un sistema dual que combini el repartiment públic amb una part de capitalització privada. “Tècnicament és perfectament possible desviar un 10 % de les cotitzacions actuals (el 40 % del sou brut) a una guardiola privada que s’inverteixi en mercats financers amb una rendibilitat mitjana del 8 % a llarg termini”, assegura Franch Parella, que posa l’exemple del Regne Unit, on la majoria de treballadors van optar per aquesta fórmula quan se’ls va oferir.

La precarietat laboral actual complica encara més l’escenari. Molts joves accedeixen al mercat amb sous baixos o propers al mínim, cosa que genera cotitzacions molt reduïdes. “Estem finançant pensions de 2.000 euros amb sous que amb prou feines arriben als 1.400-1.500 euros”, subratlla l’economista, i avisa que sense canvis “la pensió mitjana podria baixar a uns 900 euros mensuals, una quantitat de pura subsistència”.

A més, les noves generacions tenen moltes més dificultats per comprar habitatge, un actiu que avui protegeix molts jubilats. “Els jubilats actuals arriben amb almenys una vivenda en propietat; els que estan entrant ara al mercat laboral, amb sous més baixos, ho tindran molt difícil”, conclou el doctor Jordi Franch Parella, que reclama un debat públic urgent abans que el problema sigui irresoluble.