Este es el discurso íntegro del alcalde de Alzira, Alfons Domínguez, el 9 d'octubre:
Hui, 9 d’octubre, celebrem el dia de totes les valencianes i tots els valencians. Una jornada que ens convida a mirar amb orgull el nostre passat, a valorar el nostre present i, sobretot, a projectar un futur compartit amb esperança, justícia i dignitat. És, per tant, un dia de celebració però també de reivindicació, per a continuar ampliant drets i llibertats.
El Nou d’Octubre commemora l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València l’any 1238, un fet que marcà l’inici d’una nova etapa històrica amb la creació del Regne de València i, amb este, el naixement del poble valencià. No he de dir moltes més coses del rei En Jaume perquè a la nostra ciutat el tenim molt present. Simplement, he de recordar-vos que el passat 24 de setembre, en el Ple aprovàrem que l’Ajuntament d’Alzira, en representació del poble alzireny i amb motiu del 750é aniversari de la mort del rei Jaume I el Conqueridor, ocorreguda el 27 de juliol de 1276, declara solemnement l’any 2026 com Any Jaume I, en reconeixement a la profunda i indissoluble vinculació històrica, política i cultural que uneix la nostra ciutat amb el monarca. Vos convide a participar activament en esta commemoració, amb la finalitat de recordar, difondre i projectar la nostra història.
El Regne de València, amb els Furs, va comptar durant més de quatre segles amb lleis i institucions pròpies, fins que van ser derogades el 1707 pel Decret de Nova Planta. No va ser fins que arribà la democràcia que vam recuperar les nostres institucions d’autogovern. Cal posar en valor i respectar les nostres institucions d’autogovern, perquè són fonamentals per al desenvolupament econòmic i social del nostre poble i perquè han de ser, també, elements d’unitat i cohesió interna i amb les institucions d’Espanya i Europa. Però no només això. Necessitem continuar avançant en l’autogovern, perquè és l’instrument que ens permet decidir i millorar la vida de la nostra gent, i enfortir els vincles entre la ciutadania i les institucions.
Este autogovern, però, ha d’anar acompanyat dels recursos necessaris. Per això, en este dia tan assenyalat, hem d’alçar la veu, des de la serenor i la responsabilitat, per a reclamar un finançament autonòmic just, que ens permeta garantir els serveis públics que mereix la ciutadania i avançar en benestar, igualtat i cohesió social. La Comunitat Valenciana patix des de fa massa temps una situació d’infrafinançament que hipoteca el nostre futur. No podem continuar així. Necessitem un model de finançament que siga just, equitatiu i suficient. No ho demanem com un privilegi, sinó com un dret. Perquè només amb els recursos que ens corresponen podrem exercir de manera plena el nostre autogovern. Tot i que hem de reconéixer que ha millorat en termes d'ingressos rebuts de l'Estat, però continua sent insuficient per a cobrir les necessitats i el nivell de deute del nostre territori.
Esta mateixa lògica s’ha d’aplicar també al món local. Els ajuntaments som l’administració més pròxima a la ciutadania. Coneixem de primera mà les necessitats reals de les persones i som qui dona resposta, dia a dia, als reptes que afecten la convivència, el benestar, l’atenció social, la mobilitat o la sostenibilitat. Per això, és imprescindible reforçar l’autonomia local, avançar cap a una segona descentralització cap als pobles i ciutats. I, sobretot, garantir un finançament municipal just i suficient, que ens permeta prestar serveis de qualitat i desenvolupar polítiques públiques amb garanties. La justícia financera no pot quedar-se només a escala autonòmica: ha d’arribar també als nostres pobles i ciutats.
També és moment de reivindicar, amb fermesa i amb respecte, la recuperació del nostre Dret Civil Valencià. No es tracta de mirar al passat amb nostàlgia, sinó d’actualitzar i recuperar un instrument jurídic que ens permeta legislar d’acord amb les nostres pròpies necessitats i realitat social, tal com ja fan altres territoris de l’Estat. Tornar a tindre dret civil propi és recuperar una part essencial de la nostra sobirania històrica, enllaçada directament amb els Furs de Jaume I i amb la tradició jurídica valenciana.
I en este dia també hem de recordar que la llengua és un pilar fonamental del nostre poble. El valencià és patrimoni de totes i tots, és una riquesa que ens fa únics i que cal protegir, estimar i transmetre. Cal deixar de costat qualsevol política que busque arraconar-lo o afeblir-lo. Des del respecte i la convivència, hem de continuar impulsant el seu ús social i institucional, perquè el valencià no és només llengua del passat, sinó llengua de futur.
Este és també el primer Nou d’Octubre després de la dana que ha marcat la nostra ciutat i el nostre poble. Aquella tragèdia ho ha canviat tot. Primer, per l’impacte que va provocar en la societat valenciana, espanyola i, fins i tot, internacional la destrucció de 229 vides i la desolació que va deixar en totes les poblacions afectades. Malgrat això, va traure el millor de nosaltres: la solidaritat, la dignitat i la capacitat de cuidar-nos els uns als altres.
Volem fer valdre el suport de totes les administracions — europea, estatal, autonòmica i local— en l’esforç de recuperació dels serveis imprescindibles per al funcionament normal dels pobles afectats, així com la sensibilitat fonamental del Govern de l’Estat cap a un canvi de model i de disseny d’algunes d’estes per a evitar que es reproduïsquen en el futur els danys, ja que així serem més resilients davant de futurs episodis semblants. És en esta col·laboració entre administracions on trobem la veritable força del nostre poble. Perquè ser poble és saber caminar junts, des del que som: valencians, espanyols i europeus.
D’altra banda, ens ha mostrat la nostra vulnerabilitat i la necessitat de fer territoris resilients, adaptats als riscos als que estem exposats. Hem de protegir-nos millor. Per això són tan importants actuacions com l’ampliació del barranc de la Casella, fita imminent per a Alzira, i altres intervencions que continuarem reivindicant. Igualment, cal previndre i afrontar els incendis forestals, com els que s’han patit este estiu en diferents parts d’Espanya. El gran desafiament del nostre temps és adaptar-nos a estos nous reptes i repensar la manera com dissenyem i gestionem les nostres ciutats. Com imaginem l’Alzira del segle XXII, d’ací a cinquanta anys, per a protegir les persones i el nostre entorn, i aconseguir així una vida plena i feliç per a tots i totes.
D’altra banda, a més de la mort de Jaume I, l’any que ve també commemorarem el 150é aniversari de la declaració d’Alzira com a ciutat. Una efemèride que ens fa reflexionar sobre el moment de la nostra ciutat, amb un creixement important de població i dinamisme econòmic fruit de l’esforç dels nostres veïns i veïnes. Este creixement comporta grans reptes de futur: ser una ciutat amb un teixit empresarial fort, amb una indústria puntera i un comerç local viu. A més, com que Alzira ha sigut i és terra de fer faena i d’esforç, també és moment d’esmentar l’agricultura, que històricament ha sigut i ha de continuar sent un dels pilars fonamentals del nostre desenvolupament. Per això, des de l’Ajuntament, reafirmem el nostre compromís amb els llauradors i llauradores del nostre terme, i impulsem la millora dels camins rurals, el manteniment dels barrancs i la conservació de les infraestructures agràries. Estes accions no només dignifiquen la faena al camp, sinó que contribueixen a fer d’Alzira un entorn més segur, sostenible, productiu per a tots i totes. En definitiva, aspirem a continuar creixent com una ciutat pròspera i cohesionada, una ciutat per a tots i totes. Volem una Alzira plena d’oportunitats, amable i alegre, amb qualitat de vida, on valga la pena viure.
En este camí ens pot inspirar el testament de Jaume I, quan ens deixà escrit: “Amar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts.” És un mandat que com a Ajuntament hem de fer nostre: tindre serveis públics de qualitat, cuidar les persones vulnerables i reforçar la cohesió social i la convivència.
El Nou d’Octubre no és només una data històrica. És també una oportunitat per a reafirmar el nostre compromís amb els valors que ens defineixen: la justícia, la solidaritat, el progrés, la defensa del que som i del que volem continuar sent. Si el poble valencià continua en peu després de vora huit-cents anys, és perquè ha sigut capaç de resistir, de créixer i de reinventar-se. I així, des d’estos valors, ha de continuar sent.
En darrer lloc, vull destacar la importància de la pau, un valor essencial que hauria de guiar totes les nostres accions. La pau no és només l’absència de conflicte, sinó un compromís viu amb la convivència, el respecte i la solidaritat. En un món sovint dividit, Alzira, des del cor de la Ribera, es manté ferma en la seua aposta per construir ponts, per escoltar-se, per entendre’s, i per caminar junts cap a una societat més agermanada. Continuarem treballant amb lleialtat institucional però amb determinació, per una societat més justa, més pròspera i més valenciana.
I en un món colpit per la violència i la injustícia, no podem oblidar la nostra solidaritat amb tots els pobles i persones que pateixen vulneració dels drets humans arreu del món. També estem presenciant, amb una preocupació òbvia, com també en grans democràcies occidentals s’està experimentat un retrocés en drets fonamentals, especialment en els drets d'immigrants, sol·licitants d'asil, drets civils i llibertat d'expressió. Hui més que mai, els drets humans han de ser la guia de la nostra acció i el compromís que compartim com a societat. Sols així assolirem la llibertat i la justícia que mereixem com a humanitat.
Per a concloure, i abans de donar pas a l’Himne de la Comunitat Valenciana, vull llegir-vos dos cites que estan més vigents que mai,
“Tot ésser humà naix lliure i igual en dignitat i drets”- Article Primer de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948)
"La injustícia en qualsevol lloc és una amenaça a la justícia a tot arreu."
— Martin Luther King Jr.
Visca el Nou d’Octubre!
Visca el poble valencià!
Alzira, 9 d’octubre de 2025
