La sala penal del Tribunal Suprem ha declarat nul·la la tercera condemna imposada a un home que va ser condemnat en diverses sentències de delictes de violació ocorreguts a Catalunya el novembre de 1991, i a qui ja es van anul·lar les dues primeres condemnes. Com en les altres dues ocasions, es va descartar la seva participació en els fets a causa de les proves biològiques i per la retractació de víctimes que l'havien reconegut en el seu dia en rodes de reconeixement.
En aquesta ocasió, el Suprem estima el recurs de revisió interposat per l'acusat contra la sentència ferma dictada el 7 de gener de 1995 per l'Audiència de Tarragona, que el va condemnar a més de 100 anys de presó per dos delictes de robatori amb violació i ocupació d'armes, i com a cooperador necessari d'altres dos, un delicte de violació per via de lesions, sentència que es declara nul·la, i es decreta la lliure absolució de l'acusat.
Segons la sentència que s'anul·la, els fets van tenir lloc la nit del 9 al 10 de novembre del 1991 a la província de Tarragona, quan l'acusat i una altra persona, que feien servir un turisme Renault 5, van abordar 6 joves d'entre 14 i 15 anys, els van robar i van violar les dues noies del grup. Hores després van assaltar una altra parella, van colpejar el noi i van violar la noia.
Per a la nova absolució, el Suprem té en compte les dues sentències de revisió anteriors, dels anys 1997 i 2023, que van anul·lar condemnes de la mateixa persona basant-se en la retractació d'alguna víctima i en les proves biològiques que descartaven la participació del recurrent. En l'ocasió que han analitzat ara, la sala explica que no compta amb elements de tanta potència exculpatòria com els que van sustentar la revisió de les altres dues condemnes, però considera que la proximitat espaciotemporal amb aquells i la similitud del modus operandi aporten una rellevant excepcionalitat.
