Abertis ha estat la propietària de la pedrera romana del Mèdol des del 1988. La finca, que ocupa onze hectàrees, és accessible des de l’àrea de servei El Mèdol des de l’autopista AP-7, així com des de l’autovia A-7 i l'N-340. Amb la signatura de la donació, la pedrera ha passat a ser propietat de la Generalitat de Catalunya. Això permetrà a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i al MNAT iniciar els treballs necessaris per millorar l’espai.
Les actuacions afectaran tant el recorregut perimetral, actualment obert al públic, com el Clot del Mèdol, la cavitat creada per l’extracció de pedra en època romana i que resta tancada des del 2014. L’especial configuració del clot, resultat de segles d’explotació de la pedrera, ha generat també un microclima a l’espai a causa de la profunditat, humitat i ombra que s’hi registra. Com a conseqüència, té un “elevat interès” botànic per les dimensions d’alguns exemplars típics del Mediterrani. Pel que fa a la fauna, hi habita una fauna singular, com l’astor, el tudó, el vidriol, els ratpenats, el dragó comú i el dragó rosat.
L’objectiu del MNAT és preservar les restes i incorporar-les al circuit de visites i activitats de la institució per tal d’integrar-les a l’oferta patrimonial del conjunt arqueològic de Tàrraco i, especialment, en aquells espais situats a prop de l’antiga Via Augusta, com són la Torre dels Escipions, la Vil·la romana dels Munts o l’arc de Berà.
La pedrera
La Pedrera del Mèdol va ser una de les pedreres locals d’època romana que abastien la ciutat de Tàrraco, i una de les “més espectaculars” per les seves dimensions i conservació. Actualment, és un clot d’uns 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres segons el punt, al mig del qual es conserva una agulla de vint metres d’alçada, testimoni de la cota original de la roca.
L’anomenada pedra de Mèdol va ser la més utilitzada en la construcció de Tàrraco i és encara molt visible a la fesomia de la ciutat pel seu característic color groguenc. Es tracta d’una lumaquel·la miocènica que resultava molt fàcil de treballar. Es va fer servir en la construcció de monuments com la muralla de Tàrraco, el fòrum provincial o l’amfiteatre. La pedrera va ser explotada com a mínim des del segle I aC i es calcula que s’hi van extreure 150.000 metres cúbics de pedra.
