Avui a 'La Ciutat' hem parlat d'un fet cada vegada més habitual però del que no s'acostuma a parlar tant com serie necessari: La violència de gènere institucional. L'Observatori de Violències Institucionals Masclistes ha recollit, des que es va crear al març del 2023, 149 queixes en tot l'estat. D'aquesstes, la meitat provenen de Barcelona, i moltes apunten al jutjat número 2 de violència contra la dona. Un problema que asseguren que no és aïllat sinó estructural.
Posar nom a la vergonya
A 'La Ciutat' hem parlat amb la Liliana Aragón, membre de l'equip gestor de l'Observatori de Violències Masclistes Institucionals, que defineix la violència institucional masclista com "totes aquelles violències que s'exerceixen quan, estant en el servei públic, algun funcionari o operador de justicia discrimina, dilata, obstaculitza o impedeix que una dona exerceixi els seus drets. Les dones amb les seves criatures o adolescents, perquè l'estat està obligat a prevenir i sancionar i erradicar les violències institucionals masclistes". Ar més, deixa clar que aquest comportament no és exclusiu dels homes: "No té a veure amb el gènere , al final una dona com per exemple una jutgessa també pot ser que exerceixi aquesta violència, perquè està impedint que la dona exerceixi els seus drets".
El jutjat número 2
Al jutjat número 2 de Barcelona és on es produeix, de manera recurrent, aquesta violència institucional masclista: "Portem un projecte de voluntariat on moltes voluntaries acompanyen a dones al jutjat especialitzat en violències masclistes. En aquest projecte 'Veïnes per veïnes' ens hem trobat que sí que s'exerceix aquest tipus de violència, i moltes voluntaries han estat testimonis de com les jutgesses exerceixen molta violència institucional contra les dones, i s'ha fet ressò a xarxes. És un problema estructural d'aquell jutjat, és molt conegut per part d'advocats i advocades d'ofici, hi ha una situació complexa quan les dones tenen més por de trobar-se amb aquesta figura que cap a l'agressor, l'impacte de la violència institucional és molt gran, perquè hi ha certa expectativa de protecció per part de la justícia i passa el contrari".
Justícia injusta
Sens dubte costa creure que aquest comportament pugui produïr-se en un òrgan que precisament hauria de vetllar per fer justícia i fins i tot protegir la dona de situacions de violència: "Ara podem veure per televisió com son aquests interrogatoris on aquests operaris culpabilitzen o revictimitzen les víctimes, no deixant-les parlar, donant més espai a l'agressor, mentre elles, les dones, han d'intentar estructurar un discurs sota pressió. Fa un any una voluntaria va acompanyar una dona a aquest jutjat i va sortir plorant del jutjat pel tractament d'aquesta jutgessa, un cas greu perquè hi havia un nadó de deu dies i l'impacte va ser molt gran. La dona era migrada i li deia 'por qué no te has ido a tu país a parir a tu hijo' o questionant el seu relat, deixant una situació d'indefensió", explica Liliana Aragón.
Assenyalar i denunciar
I què es pot fer amb tot això quan aquesta violència ve de les institucions que precisament l'han de regular?: "S'ha de reconèixer aquesta violència institucional i anomenar-la, ja que sovint aquestes situacions es redueixen a 'pot haver tingut un mal dia' o altres excuses, però és l'estat qui ha d'apuntar a aquest comportament, s'ha de prevenir atendre i sancionar aquestes violències, no es poden vulnerar els drets, i aquestes garanties son al marc de mecanismes internacionals i estatals, aqui a Catalunya ho reflecteix la llei, no es tracta de que nosaltres ho demanem sense cap suport. S'ha de reconèixer i incidir perquè això canviï. El que s'argumenta és que son fets puntuals, quan és un fet estructural, fins el punt que hi ha moltes dones que no denuncien perquè sabem que han de passar un procés molt dur". Aragón reconeix que "sorprèn que això es produeixi en un jutjat de violència masclista. Tots els prejudicis racistes i masclistes operen en les persones que imparteixen la justicia. Vivim en un sistema plè de discriminacions i en aquest jutjat número 2 es tradueix. Denunciar la justicia és possible, però potser no juga al teu favor. Per això des de l'observatori oferim posar demandes a nivell col·lectiu a anònim. Anant al nostre web poden fer denúncies anònimes i nosaltres comptabilitzem per desplegar una estrategia d'incidencia social i politica".
