La captura de Nicolás Maduro ha estat un dels fets més impactants d’aquest inici d’any, tant per la seva execució com pel seu significat polític. Tot i això, no es tracta d’un fet completament nou en la història dels Estats Units. “És un fet al qual els Estats Units potser no ens tenia acostumats en aquest segle, però hi ha una llarga llista d’intervencions a l’Amèrica Llatina, especialment al segle XX”, assenyala la periodista Cèlia Hernando, recordant que aquesta acció respon a una lògica de recuperar influència a la seva àrea tradicional d’interès.
Un dels elements més repetits després de l’operació ha estat el paper del petroli veneçolà, però aquest no seria el veritable motor de l’ofensiva, segons Hernando. "El petroli és només una de les potes, i ni de lluny la més important", afirma, subratllant que els Estats Units no el necessiten i que el règim de Caracas requereix enormes inversions. En canvi, apunta que el principal objectiu és polític i intern: “L’atac contra Maduro li dona rèdit polític”, especialment en el marc del discurs de Trump contra el narcotràfic i amb les eleccions de mig mandat de 2026 en l’horitzó.
Pel que fa a l’escenari posterior a la caiguda de Maduro, l’operació no implica necessàriament una transició democràtica. "Trump no ha tingut mai com a prioritat la democràcia a Veneçuela", explica, i afegeix que el que busca és "mantenir una estabilitat a la regió abans que una transició que pugui generar tumult". En aquest sentit, remarca que l’objectiu dels Estats Units és assegurar "comerç, territori i recursos", encara que això passi per una etapa post-Maduro que no suposi un canvi profund del règim.
