Es pot influir en l’opinió pública a través de diferents mecanismes, alguns d’arrel molt antiga però adaptats als nous temps. Segons l’expert en comunicació Agustín Rodríguez, "són molt antics, però s'han sofisticat". La hiperconnexió actual, assenyala, multiplica les possibilitats de fer arribar missatges i, en conseqüència, de generar opinió: "La hiperconnexió ens permet connectar amb la gent de moltes maneres i això facilita la creació d'opinió pública".
Els mecanismes més recurrents inclouen el control de l’agenda, la desinformació, l’enquadrament del discurs o la repetició constant d’un mateix missatge. La seva aplicació respon a objectius i a interessos diversos. Rodríguez recorda un dels exemples més paradigmàtics: "Donald Trump és un expert en la desinformació. L'utilitza perquè es parli d'ell i per utilitzar la por com a motor polític". Però també subratlla que aquest recurs no és patrimoni de la dreta: "Altres formacions força més d'esquerres també l'utilitzen per fer arribar el missatge de manera més directe".
Tot i que aquests mecanismes poden esdevenir un risc per a una ciutadania que vol informació contrastada i fiable, Rodríguez matisa que no tenen una connotació necessàriament negativa. "És veritat que aquests mecanismes poden suposar perills evidents per la població que vol estar informada, però no són quelcom negatiu per si mateix". De fet, n’exemplifica l’ús positiu amb una de les tècniques més habituals, la repetició del missatge: "Una campanya institucional per lluitar contra la mortalitat a les carreteres pot utilitzar aquest recurs".
