Els projectes privats per construir pisos nous ha caigut un 21'97%, fins als 8.107 durant els primers sis mesos de l’any, un ritme insuficient per respondre la demanda actual. L’esperança dels arquitectes recau en l’administració, que durant els propers mesos, diuen, impulsaran la construcció d’habitatges... sobretot, protegits.
Segons el balanç semestral del COAC, som a anys llum d’acabar amb la crisi residencial. Sobretot a Barcelona, on la caiguda de nous projectes per habitatges ha estat d’un 34%. A més, arreu del territori, tan sols s’han projectat 1.453 habitatges protegits en sis mesos. "Anem a ritme de construir 15.000 pisos l'any a Catalunya, una xifra insuficient per complir amb el pla territorial d'habitatge", lamenta la directora general de col·legi, Sònia Oliveras.
Ara bé, aquesta no és una imatge real, ja que fins ara el COAC treballava majoritàriament amb dades del sector privat. A partir del segon semestre, gràcies a la signatura de convenis de col·laboració amb el sector públic, la majoria de nous projectes promocionats per la Generalitat passaran per les seves mans. Entre altres, "el de la construcció dels 50mil pisos protegits que la Generalitat s’ha compromès a tenir enllestits el 2029", tal i com apunta Guillem Costa, degà de l'entitat.
Encara fent referència a aquest projecte, tenen constància que ja hi ha arquitectes que estan treballant en promocions que s’aixecaran en els més de 600 solars cedits a la Generalitat. Uns 22.000 previstos. Ara, s’enfronten a un beneit problema. "Una de les preocupacions que tenim ara, amb aquest repte que sembla que avança de veritat en calendari i pressupost, és veure com ens organitzen per fer nous projectes i construir tants habitatges", assegura Costa. Des del COAC, però, remarquen que amb els més de 11.000 arquitectes col·legiats és suficient per parar el cop.
Aquest canvi de model permetrà al Col·legi d'Arquitectes tenir una fotografia real del ritme de construcció d’habitatges de Catalunya. L’objectiu no és altre que aixecar 250.000 nous habitatges, tant privats com públics, durant els propers 25 anys.
