L’acord entre la Unió Europea i el Mercosur —format per l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai— té com a objectiu principal la creació d’una zona de lliure comerç entre ambdós blocs. Segons explica Marc Badia, professor d’Economia a la UB, es tracta d’un tractat "complex, ple de matisos i clàusules", que busca "reduir no només els aranzels, sinó també altres barreres al comerç, com les restriccions normatives o sanitàries".
Aquest impuls negociador s’emmarca en l’estratègia europea de diversificar les seves relacions comercials globals, especialment en un context d’incertesa geopolítica i econòmica, amb uns Estats Units que ja no es perceben com un soci tan estable com en dècades anteriors. Tot i això, Badia recorda que "l’interès per aquest acord no és nou" i respon també a la "pressió de determinats països i sectors econòmics europeus que aposten per obrir nous mercats a l’Amèrica del Sud".
Un dels punts més controvertits és l’impacte sobre el sector agrari. Les anomenades clàusules mirall o de salvaguarda haurien de garantir que els productes importats compleixin les mateixes normes sanitàries i de benestar animal que els europeus, però el repte real serà "la seva aplicació i supervisió". Badia assenyala que, com passa en tots els acords comercials, "hi haurà sectors guanyadors —sobretot industrials— i d’altres que es poden veure perjudicats", fet que obliga els estats a preveure mecanismes de compensació.
