CULTURA

Què fa un moai de l'Illa de Pasqua a Olot?

La tribu rapanui que va venerar el moai situat a la localitat catalana ens visita als estudis de "La Brúixola" per explicar-nos la tradició i cultura que gira al voltant d'aquesta figura

Redacción

Madrid |

El 1982 a Olot s'hi va instal·lar un moai originari de l'illa de Pasqua. Volem entendre per què Olot és l'única ciutat fora de Xile que té un moai reconegut pels rapanui, l'ètnia que habita a l'illa de Pasqua. Jhon Hotu Iti Araki, el director del grup Mana Ma'ohi, un dels pocs que transmeten la cultura rapanui fora del territori, ens explica com va néixer aquesta unió entre Xile i Catalunya: "Va ser gràcies al Rafael Escobar, un xilè instal·lat a Barcelona que va viatjar a l'illa de Pasqua i va quedar fascinat, sembla, de la nostra actuació". Després d'això, van iniciar aquest idil·li amb Barcelona i Catalunya, que fan evident aquest dissabte 12 de juliol a les vuit del vespre, actuant al Teatre l'Aliança del Poblenou.

En l'obra que representen des del 2023, expliquen l'origen dels moais, aquestes estàtues monolítiques típiques de l'illa de Pasqua que s'utilitzaven per representar força, poder i seguretat i defensar els pobles de l'illa. "Tots estan orientats cap als pobles per transmetre aquesta energia", explica Iti Araki. En l'obra, Mana Ma'ohi ofereix un espectacle on els protagonistes són la música i la dansa, però també s'incorpora un relat narrat en castellà perquè la gent entengui la seva història i cultura.