El Col·legi Notarial de Catalunya ha rebaixat aquest dilluns les expectatives de l’alcalde Jaume Collboni i ha afirmat que és “absurd pensar que tothom té el dret de viure a l’Eixample”. Durant la presentació del Portal Estadístic del Notariat, han negat que Catalunya tingui un problema generalitzat de preus i han alertat que, si no augmenta l’oferta, el país pot afrontar greus problemes d’habitatge en els pròxims anys.
Barcelona és avui l’única capital de província on els pisos són més cars que abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. El metre quadrat costa de mitjana 4.500 euros, un increment alimentat sobretot per la demanda estrangera: una de cada tres compravendes el 2025 la van fer compradors de fora. En canvi, a ciutats com Mataró, Granollers o Terrassa, el preu dels pisos és pràcticament la meitat del màxim del 2007.
Per això, el director general del Centre Logístic del Notariat, Alberto Martínez Lacambra, insisteix que “és absurd pensar que tothom ha de poder viure a Barcelona”. Segons ell, la capital és “un cas aïllat” i recorda que, de mitjana, a Catalunya els pisos són 300 euros més barats que fa dues dècades. Demana a l’administració facilitar la mobilitat entre ciutats per incentivar la vida fora de les capitals i reitera que “el problema és l’oferta”: cada any es creen moltes més llars que habitatges disponibles, també pel creixement de la població estrangera.
Segons les projeccions de l’IDESCAT, Catalunya tindrà un dèficit de 120.000 habitatges d’aquí cinc anys. Un desfasament que es podria corregir si la Generalitat compleix amb l’objectiu de tenir 214.000 pisos en construcció abans del 2030. En paral·lel, el secretari general de Territori, Jordi Terrades, admet que el Govern té encara “un deute amb la societat” i reivindica la necessitat d’un parc públic robust. El PSC s’ha compromès a posar 50.000 pisos a lloguer assequible abans de 2030.
Mentrestant, les administracions socialistes continuen apostant per intervenir el mercat. Una de les mesures més polèmiques és la reserva obligatòria del 30% d’habitatge protegit, que Collboni va heretar del govern Colau. Aquest dilluns, el Tribunal Suprem l’ha ratificat, després de rebutjar el recurs d’una empresa immobiliària. L’Ajuntament ha celebrat la decisió, assegurant que es tracta d’“una eina imprescindible” en l’actual context d’emergència habitacional.
I en aquest context, la regulació no està compensant la manca d’oferta. Així ho advertia el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, en declaracions a La Ciutat d’Onda Cero Catalunya. Segons ell, “el lloguer continua pujant perquè la llei permet actualitzar els preus segons l’IPC”, i perquè molts propietaris “estan retirant pisos del mercat” davant l’acumulació de limitacions i inseguretat jurídica. Gorgues subratlla que “Barcelona no pot absorbir tota la demanda” i defensa que “l’única solució és construir més habitatge”. Falta, però, “sòl, calendaris i finançament” per fer-ho possible.
