La portada de 'Las Fuerzas que Mueven el Mundo', d’El Orden Mundial, mostra un globus terraqüi sostingut per una petita peça en forma de con. Una imatge que, ja d’entrada, transmet la idea d’un equilibri fràgil i introdueix el lector en l’ambient d’inestabilitat i incertesa que travessa el món actual. “Ara mateix tenim un món fràgil, i el llibre vol donar resposta a aquesta sensació d’incertesa que té una part de la població”, explica un dels autors, Álvaro Merino.
Segons ell, cada vegada més persones són conscients que els esdeveniments globals tenen un impacte directe en el seu dia a dia: “És aleshores quan fan l’esforç d’entendre una actualitat que va més enllà de les seves fronteres”. “El món es troba en un punt àlgid de canvi”, assenyala Marín, que considera que aquest és “el moment oportú” per publicar un atles que ajudi a comprendre la composició geopolítica actual i el camí que hi ha conduït.
Merino, Cèlia Hernando i José Luis Marín són els autors de l'obra i els tres formen part del departament de cartografia d’El Orden Mundial, un mitjà que s’ha convertit en un referent de l’actualitat internacional al nostre país. Hernando destaca la importància de la presentació visual del contingut: mapes i gràfics que faciliten la comprensió de la història i de les dinàmiques globals.

“Hem volgut fer un llibre molt visual perquè el lector no hagi d’afrontar un assaig feixuc i difícil de llegir”, explica. L’obra repassa la història recent de diversos àmbits a partir de la caiguda del Mur de Berlín, un punt d’inflexió triat deliberadament. “És l’inici d’una cadena de canvis que han configurat el món modern. Per entendre el present, cal conèixer aquests fets”, afegeix Marín.
Merino subratlla també un altre objectiu: "combatre l’esgotament informatiu que afecta bona part de la ciutadania. “La negativitat constant de les notícies i la sensació que tot és massa complex fa que moltes persones desistixin d’informar-se sobre què passa al món”, apunta. El llibre, diu, vol oferir una alternativa a l’excés de pantalles i a la sobrecàrrega informativa: “Pretén ser un antídot”.
