Les dades son ben revel·ladores. Un terç dels nens i adolescents tindràn sobrepès els propers 25 anys si no s'adopten polítiques i mesures urgents. Ho diu una investigació de l'Institut de Recerca Infantil Murdock. La recerca adverteix que 356.000.000 de nens entre 5 i 14 anys i 390.000.000 de joves d'entre 15 i 24 anys s'enfrontaran a la obesitat. A Catalunya un 17% de la població i un 11% de la població infantil pateix aquest problema.
L'entorn socioeconòmic, clau
D'aquesta radiografia n'hem parlat amb Albert Moncada Ribera, sotsdirector general de promoció de la salut de la Secretaria de Salut Pública, que assegura que "des d'un punt de vista de salut pública és un repte que hem d'afrontar, som conscients des de fa anys que tenim aquesta situació que posa en risc la salut de moltes persones i és un repte que hem de prendre molt seriosament". Montcada aclareix que "sí que hi ha consciència social vers la obesitat com a problema de salut, però no hi ha tanta consciència en dos aspectes que hem de posar de relleu: No som prou conscients que aquestes dades amaguen diferències i desigualtats, les xifres son diferents en funció del nivell socioeconòmic de les persones. Ens podem trobar a Catalunya que hi ha zones on les taxes d'obesitat o sobrepès poden ser vuit vegades més altes segons les zones de la ciutat. D'altra banda, també hem de posar el focus en el que comporta l'estigma sobre la obesitat. Vivim en una societat on atribuïm unes condicions negatives a les persones amb obesitat i son atribucions que no son reals, el fet d'atribuir que son persones que tenen falta de voluntat, que no tenen d'altres capacitats que si que atribuim a d'altres persones. La obesitat no és una tria personal, és fruit de desigualtats en l'entorn, on és més fàcil tenir hàbits de salut no saludables en funció de la situació socioeconòmica, i això és el que explica aquestes desigualtats. El que hem de treballar és per reduir aquestes desigualtats".
Solució múltiple
"Solucio en té, pero no hi ha una, l'abordatge és multifactorial, perquè les causes son múltiples. Una part de l'abordatge és el mateix que té a veure amb la pobresa infantil. Hem de començar per reduir aquelles desigualtats que comporten i impacten negativament en la salut i que estan relacionades en qüestions estructurals, condicions de vida, feina, entorn personal... I a partir d'aqui hem d'entendre tots i preguntar si hi ha una consciència de que tots tenim alguna cosa a fer. Si aconseguissim tenir marcs regulatoris de la oferta de determinats productes alimentaris menys saludables que son mes accessibles i fer la inversa amb productes mes saludables tindriem molt terreny guanyat".
En aquest sentit a Catalunya existeix el programa de prevenció i abordatge en obesitat infantil: "És un programa molt ambiciós, perquè precisament té en compte aquesta multicausalitat. S'esta desenvolupant a partir d'una experiència en 36 àrees bàsiques de salut que tenen els pitjors nivells de sobrepès i obesitat infantil i treballen dos components: Aprofitant el marc de salut en pediatria amb una perspectiva individualitzada, on dona consells a pares, a l'entorn, però sobretot surt al carrer, a mirar com és el barri i l'entorn en el que viuen les persones intentant que millorin aquestes condicions i reforçar tots els actius saludables, com la possibilitat de jugar al carrer o condicions favorables per fer una vida social. Pivota amb l'atenció primària de salut però no es desenvolupa en el centre de salut, i en els casos on es detecta obesitat es fa un seguiment amb els parametres de no culpabilitzar les persones i les families, perquè ningu tria la obestitat. Es potencia que les persones tinguin un estil de vida mes saludable. Les solucions van per aqui, pel fet multifactorial"
La qüestió psicològica
És ben real que la obesitat va lligada al factor piscològic de les persones: "Hem de deixar de fer un abordatge pès-centrista. Quan a una persona l'etiquetem com a obesa implícitament estem carregant emocionalment i de responsabilitat molt gran en aquesta persona, estem dient-li que ha de fer coses per solucionar aquest problema, i això té una càrrega complicada de portar. I ja no parlem quan en aquesta societat es tracta d'infants, amb possibles assatjaments, això és un empitjorament del que es la salut emocional d'aquestes persones, que en un futur empitjoraran la situació d'aquesta persona, desembocant en possibles trastorns de la conducta alimentaria", adverteix Montcada.
