Tal i com apunta el director d’anàlisi de Tecnocasa, Lázaro Cubero, a Catalunya cada vegada hi ha menys cases i pisos disponibles per a la població. "Hi ha aproximadament un 14% menys d'habitatge en venta que l'any passat", remarca.
La demanda, però, porta 2 anys consecutius augmentant fins a un 30%, un desequilibri que dispara els preus a l'alça. Qui més pateix aquestes conseqüències és la franja de la població més pobre, que tampoc pot accedir a un habitatge protegit. A Espanya, representen un 1’13% del total, situant-se a la cua d’Europa. Segons els experts el problema és la falta d’inversió pública, també a Catalunya.
De fet, en aquesta comunitat autònoma, només 1 de cada 4 euros dels impostos recaptats per habitatges es reinverteixen en polítiques residencials. Des del món acadèmic apunten que, donat el context actual, els impostos s’haurien de reinvertir en aquest mateix sector. “Dir que l’habitatge és el cinquè pilar de l’estat del benestar no es demostra ni amb discursos ni amb regulació sinó amb recursos i fent inversió en una política d’habitatge estable i sostinguda en el temps”, apunta Josep María Raya, catedràtic d’Economia Aplicada de la UPF.
L’informe quantifica en 5.000 milions d’euros per 14 tributs i impostos relacionats amb l’habitatge durant el 2023 a Catalunya i ho compara amb la despesa efectiva en polítiques d’habitatge que “tan sols” va superar els 1.500 milions d’euros, un 25% del total. La proporció entre els recursos recaptats i invertits s’ha incrementat en els últims anys per l’efecte dels fons Next Generation en els últims anys i el 2019 era de gairebé el 16%.
Els promotors, per la seva banda, reclamen que es redueixin els impostos directes que s’han de pagar per construir habitatges. Avui en dia, tal i com alerta el president d’APCE Catalunya, Xavier Vilajoana, "són un 30% del cost total".
