El plantejament d’aquesta exposició ‘ De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914’ al Museu Picasso és mostrar com vivien i treballaven els artistes a París entre dos grans esdeveniments com són l’exposició universal del 1889 i l’esclat de la Gran Guerra al 1914.
Segons explica la seva comissària, Vinyet Panyella, són 25 anys, en els que dues o tres generacions passen per París i treballen en plena llibertat artística i personal. Això, juntament amb les grans oportunitats de mercat que ofereix Paris, fa que es converteixi en la capital de l’art modern.
Un total de 256 peces ens esperen en aquestes sales del Museu Picasso on trobem les obres de pintors, il·lustradors, gravadors, músics, poetes o periodistes per descobrir l’art en el seu àmbit més complet.
L'arribada a París
En la seva primera sala, l’exposició ens rep amb una imatge del París que va acollir a tot l’allau de gent que va arribar per a l’exposició universal del 89, moment en el que arriba Picasso carregat d’il·lusió i somnis.
La Ciutat de la Llum rebia a tothom però els artistes es van instal·lar en dos llocs diferents. Els primers van instal·lar-se a Montmartre, un lloc del que van deixar imatges molt reals i marginals. Un d’aquests artistes que tenia una visió singular de París era Joaquim Sunyer, que va pintar una quadre que ens mostra el París industrial. No és una visió gens idíl·lica de la ciutat, però si una visió molt primigènia de l’arribada de Sunyer a París.
Llibertat i espectacle
París tenia un gran sentit de la llibertat artística i les possibilitats que els hi donava de desenvolupar-se com artistes. De fet, els salons de París admetien obres d’artistes de fora com per exemple Miralles o els artistes previs a l’Escola d’Olot, que enviaven obres a salons de París i a les exposicions universals, cosa que els genera un gran èxit.
Paris també és espectacle, des de les ballarines de cancan fins al cabaret, passant pels espectadors. Aquí hi ha tot un ambient de creació i socialització que també va ajudar a aquests artistes. Aquesta imatge de París és retratada amb visions diferents, com el can can pintat per Sunyer o Picasso, escenes desenfrenades d’Anglada o els dibuixos de Josep Clarà a Isadora Duncan.
La prostitució també formava part d’aquesta ciutat espectacle, tot i que a porta tancada i queda retratada per Picasso, Canals o Casagemas.
El folklore espanyol també queda reflectit en aquesta exposició, i és que a meitat del SXIX, tot el que és espanyol agrada i és el que el públic demana. Aquí tenim una mostra de tot plegat amb obres de Marià Andreu, Ricard Canals, Pau Roig o Claudio Castelucho acompanyades de la música dels artistes catalans a París que recuperen la música tradicional espanyola.
La figura de la dona a París
Les Parisiennes eren les dones que no te res a veure amb les de l’espectacle o les bohèmies, sinó que emergeixen arran de l’exposició i circulen lliurement pels carrers amb elegància i creant moda. Això ho reflecteixen artistes com Ramon Casas donant inici als cartells publicitaris.
Si parlem de París, hem de parlar de la Bohèmia. La dels homes es pot veure en aquesta exposició amb imatges, entre d’altres del Manuel Utrillo amb roba de Rusiñol o en Carles Mani. La de les dones està representada per la Germain pintada per Casagemas i per Ramón Pichot, qui després va ser el seu marit.
Visió entre artistes
La relació entre aquests artistes va ser clau per a molts d’ells i per això és interessant com l’exposició mostra com va ser aquesta unió, però també com es veien entre ells. Per mostrar-ho hi ha obres de Ricard Planells, Pau Casals pintat per l’Eugène Carrière o la Suzanne Valadon dibuixada per Miquel Utrillo.
De la Belle Époque a la Gran Guerra
La última part de la exposició és la Belle Époque, que agafa la primera part del SXX. Aquí està representada des del simbolisme fins al cubisme amb obres molt representatives d’artistes com Gargallo, Miquel Blai o Rusiñol. Una època en la que destaca l’ evolució cap a la simplificació de les formes començant per l’arcaisme mediterrani que ens acabarà portant al cubisme.
D’aquesta manera arribem a l’altra fita important per als artistes catalans a París com és l’esclat de la Gran Guerra al 1914. Passada la guerra, molts d’aquests artistes tornen a la Ciutat de la Llum i s’instal·len a Montparnasse.
Tot plegat ho podreu veure fins al 30 de març al Museu Picasso de Barcelona.
