El 25 de febrer de 2020, es detectava a l’Hospital Clínic de Barcelona el primer cas de coronavirus a Catalunya i tota la península Ibèrica. Era la confirmació que aquell monstre invisible que semblava tan llunyà estava més a prop del que pensàvem. Poc ens imaginàvem, però, tot el que vindria després. Avui, cinc anys més tard, el Clínic ha volgut commemorar aquesta efemèride i homenatjar els professionals i pacients que es van enfrontar a la covid.
El diagnòstic d'una pacient italiana, de 36 anys, va marcar l’inici del repte més difícil que ha viscut el nostre sistema sanitari. A partir d’aleshores, el Clínic va registrar més de 16.000 casos a urgències i va tenir més de 8.000 ingressos, 2.000 dels quals a l’UCI. Així ho ha recordat el doctor Antoni Castells, director assistencial del centre i president del Comitè de Crisi de la covid-19 en aquell moment.
Per a ell, la pandèmia va deixar moltes lliçons i, un lustre després, tenim un sistema millor. "El nivell de llits de crítics, aquells que reservem per als pacients més complexos, probablement estava infradotat al nostre sistema, i això ho hem adequat. També hem après tot el que permet la telemedicina, és a dir, fer determinades actuacions sense estar de manera presencial. Això ha quedat per sempre", ha exemplificat. També assegura que el sistema és ara més eficient i més acurat pel que fa a la vigilància epidemiològica.
D'altra banda, reconeix que també hi ha deures a fer, com ara l'enfortiment de l’Agència de Salut Pública o la millora de l'atenció a la gent gran. "Cada cop hi ha més pacients crònics perquè tenim una població més envellida. Probablement, l'índex de centres sociosanitaris per atendre aquesta població encara és una de les assignatures que tenim pendents com a sistema. De retruc, els hospitals d'aguts patim una manca de llits per no poder drenar aquests malalts", ha admès.
Amb tot, el doctor Castells considera que estem més ben preparats en cas que arribi una nova pandèmia, però creua els dits perquè això no passi.
En primera línia, com a infermera i com a pacient
Que no es torni a repetir és, evidentment, un desig compartit pel conjunt de la societat, però sobretot per aquells qui van viure la covid en primera persona. És el cas de Fina Utrera, que la va viure per partida doble, com a infermera i com a pacient.
Precisament, treballava al Clínic quan va esclatar la pandèmia i es va contagiar pel contacte amb un malalt: "En el moment de posar-li la via en una distància curta, el pacient es va treure la mascareta. Jo crec que aquell va ser el moment de contagi. I no vaig ser només jo, aquella persona tenia ja un nivell viral molt alt i va contagiar gairebé tot el personal d'aquell torn d'urgències".
Ho recorda perfectament perquè aquell gest va tenir greus conseqüències per a ella. Quan feia tres dies que s’havia confinat per precaució, va començar a trobar-se malament i va acabar desenvolupant una pneumònia bilateral. Va estar ingressada a l’hospital sis dies, però per sort va millorar i va poder tornar a casa. En total, va estar 32 dies aïllada. "I, després d'aquests dies d'aïllament, a treballar un altre cop a primera línia", remata.
