Les entitats de persones amb discapacitat celebren els canvis principals que comportarà la reforma de la llei de la dependència aprovada pel Consell de Ministres. Entre ells, el més destacat és l’eliminació de la incompatibilitat entre prestacions. Ara bé, també hi ha algun ‘però’. Per exemple, lamenten que l’avantprojecte, que encara s’ha d’aprovar al Congrés, no inclogui una partida pressupostària ni un calendari d’actuació.
Les novetats han estat ben rebudes entre entitats com el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) o l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). Totes dues feia temps que demanaven l’actualització d’una llei impulsada fa gairebé vint anys, en un context molt diferent de l’actual.
A més de suprimir la incompatibilitat entre prestacions, la reforma també amplia les tasques incloses fins ara en l’ajuda domiciliària. "Ara ens trobem que el cuidador domiciliari és només això, a domicili. Llavors, si la persona amb discapacitat o dependència ha d'anar a fer una gestió als serveis socials, al metge o qualsevol cosa, no la pot acompanyar", ha exemplificat a Onda Cero de la presidenta de COCARMI, Mercè Batlle.
També s’eleva la teleassistència i l’accessibilitat a la categoria de “drets universals”, i s’estableix que les persones a qui se’ls concedeixi qualsevol grau de dependència tinguin reconeguda automàticament una discapacitat del 33%. Això, segons Batlle, agilitza uns tràmits que actualment es fan en paral·lel i sovint retarden la concessió d’ajuts.
Les dones carreguen tot el pes de les cures
La presidenta de l’ACRA, Cinta Pascual, coincideix en la valoració positiva, però critica que no hi hagi hagut un debat amb entitats. També discrepa amb el tractament de la figura del cuidador no professional. Considera que passa de ser “una excepció” a tenir el mateix tracte que la resta de serveis, i defensa que s’hauria de reforçar l’atenció professional. "El 92% d'aquests cuidadors no professionals són dones. No posem la dona a casa a cuidar a canvi d'una ajudeta", qüestiona Pascual, en una conversa amb aquesta emissora. "L'ajuda que li donen a la família és minsa, no dona per cobrir el que deixen d'ingressar [si no treballen]. I, a més, la família necessita respirar", afegeix Batlle.
Amb tot, Pascual recorda que l’envelliment imparable de la població fa anys que es veu a venir i que encara anirà a més. Per això lamenta que no s’hagi actuat, ni s’actuï, al seu parer, en conseqüència.
