L’economia catalana va créixer un 3,6% durant el 2024, una xifra que supera la mitjana de la Unió Europea i de la zona euro. Aquest creixement ha estat impulsat, en gran part, pel turisme internacional i per l’augment de la població activa gràcies a la immigració. A més, la Generalitat ha aconseguit reduir el deute públic, un indicador positiu dins del context macroeconòmic.
Tot i aquestes bones dades, el benestar social no reflecteix aquest progrés econòmic. El risc de pobresa continua sent una realitat per a moltes famílies catalanes, especialment per a les generacions més joves. Així ho ha reconegut la consellera d’Economia, Alicia Romero, que ha posat l’accent en "la necessitat de transformar el creixement en prosperitat compartida".
Segons l’economista David Lizoain, autor d’un informe de 200 pàgines sobre la situació econòmica del país, el creixement continuarà gràcies a la demanda interna. La moderació dels preus ha donat un cert respir a les llars, però "els sous reals continuen estancats des de fa 25 anys", un fet que limita la capacitat de consum i d’estalvi de moltes famílies.
Davant d’aquest escenari, el repte principal és revertir la desconnexió entre els indicadors macroeconòmics i la realitat social. La Generalitat aposta per polítiques públiques redistributives i per una millora de la productivitat laboral, seguint les recomanacions d’informes internacionals com els de Mario Draghi i Enrico Letta.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, alerta que l'habitatge pot ser un "coll d'ampolla" per al creixement de l'economia catalana. "Pot ser un llast si no ho abordem adequadament", ha dit aquest dilluns en un acte on ha exposat l'evolució de les principals magnituds econòmiques. El president ha celebrat les xifres del 2024 i ha agraït també la tasca de l'Executiu anterior, d'ERC. "No són mèrit del meu Govern, el mèrit nostre és no haver-ho espatllat", ha dit.
