La relació entre els caps i els seus treballadors no és fàcil i, habitualment, de forma general i gairebé estereotipada, es considera complicada i amb un conflicte de base. Castells diu que els caps que volen evitar situacions conflictives amb els seus treballadors “tendeixen a convertir el tracte en una relació allunyada de la diferència posicional dins de la jerarquia de l’empresa”, com si es tractés de dos companys. Sobre aquesta circumstància, l’autor explica que això no és gens beneficiós per a l’ambient de treball, perquè és necessari que el cap “faci valdre el seu lideratge sense caure en l’autoritarisme”.
L’altre vessant no és gaire millor. Imposar el poder com a cap i tractar els treballadors com a màquines de fer feina crea “un ambient desmotivat, esgotat i contrari als teus interessos” com a líder. Per tant, Castells insisteix en el balanç, en “trobar l’equilibri en què puguis exercir de superior sense oblidar que estàs treballant amb persones”. “Les persones han de ser el pilar de l’empresa i el tracte humà sempre ha de ser la prioritat”, afegeix Castells. Per això, insisteix en un lideratge que es basi en la transmissió de valors com “l’empatia i el respecte”.
