L'any 2032 es podria produïr l'impacte de l'asteroide 2024YR4, almenys les autoritats en la matèria xifren en un 3.1% la probabilitat que pugui impactar amb la Terra en un futur. El risc no és alarmant però ja s'han activat mecanismes de defensa planetària, com és el cas de Catalunya, que està desplegant la xarxa de telescopis i eines de recerca.
No és un fet únic
A 'La Ciutat' hem volgut parlar dels estudis que s'estàn fent d'aquest cos i de la probabilitat d'impacte amb Josep Maria Trigo, astrònom investigador de l'Institut de Ciències de l'espai del CSIC i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, que ha confirmat que "podria produïr-se aquest impacte, com ja s'han produït alguns al llarg de la història del planeta. Els impactes de petits asteroides son bastant freqüents. En aquest cas estem en una estimació molt grollera del que son les dimensions de l'asteroide perquè l'acabem de descobrir, podria estar entre 50 i 90 metres". L'investigador recorda que "el 30 de juny del 1908 ja va haver un impacte amb un asteroide d'unes dimensions d'uns 50 metres a Tunguska, Sibèria, i seria un exemple del que podria passar".
Vigilant l'asteroide
Dos grans telescopis catalans que estan estudiant, Telescopi Robotic Joan Oró de l'Observatori de Montsec i el telescopi Guillé i Solà de l'Observatori de Pujalt: "En aquesta aproximació i un cop va passar per la Terra, acostuma a passar que les geometries no permeten observar-los mitjançant telescopis espacials que permetin observar astreroides, hi ha regions del cel que no es poden rastrejar, i tenim un exemple de l'asteroide de 20 metres de diametre el 15 de febrer del 2013 que va impactar a Rússia, va ser una fita important en defensa planetaria perque tot i que l'atmosfera és un gran escut per a asteroides de petit diàmetre hi ha objectes de 50-100 metres que poden produïr aquest tipus d'esclats atmosfèrics, en els que l'asteroide no arriba a crear un cràter d'impacte però donat de que molts d'aquests asteroides son grans blocs de roca apilats entre si, son objectes rocosos amb petites quantitats de metalls que suposen un risc pel fet que es pot produïr un tipus d'esclat atmosfèric, pot passar en qualsevol moment"
"Son asteroides rocosos tant petits que ara mateix la roca ha passat de llarg i per les seves dimensions només es pot observar amb telescopis grans. Fins l'abril maig estarem observant-lo amb el telescopi espacial James Webb, on es faran observacions importants per restringir les dimensions de l'asteroide fins a 50 metres de diàmetre, no és el mateix l'impacte d'un de 50 metres amb un de 100 metres"
Què passaria si...?
Sobre la pregunta (i la resposta) del milió de què passaria si arribés a impactar amb la Terra i si hi ha risc real d'impacte, l'anàlisi de Trigo tranquil·litza "No té sentit especular. Si que és cert que hi ha cossos molt petits que s'aproximen a la Terra, com l'asteroide 'Duende', observat a Mallorca. Aquí hauria de passar per una escletxa d'impacte, fer un forat de pany que és molt difícil que es doni. Es pot entendre que la probabilitat s'estigui incrementant per conseqüències estadístiques. Estem millorant l'òrbita de l'asteroide amb el biaix actual i el 2028 podrem precisar-la millor. Amb l'asteroide Apofis va arribar al 3% i en següents observacions es va reduïr a 0, i pensem que és el que passarà. S'ha d'observar i completar estudis, i una vegada sigui precisa, cap al 2028, es podran fer càbales, que segurament ens confirmaran que no ens hem de preocupar. Passi el que passi es demostra que a Catalunya també podem participar en una missió com la DART".
2024YR4
Per què els astrònoms posen noms tant complicats als cossos que rodegen el plenta? "El nom és una denominació provisional que s'otorga en funció de l'any de descobriment i la data concreta de les setmanes de l'any que acaba deixant aquesta nomenclatura fins que no rep un nom de catàleg, quan les òrbites son més conegudes es modifica per un nombre de catàleg i el nom de l'asteroide", explica Trigo.
