El sensellarisme és un problema molt seriós a Barcelona. Per aquest motiu, el govern municipal de la ciutat acaba de presentar el marc estratègic per a l’abordatge d’aquest tema. Es tracta d'un nou plà d’acció en vistes al 2027 que planteja la creació d'un nou servei per atendre les persones que es troben en aquesta situació i manifestin la voluntat de sortir-ne. En aquest Servei d'Orientació i Atenció Social al Sensellarisme hi haurà, entre d’altres, una unitat específica per a famílies amb menors a càrrec. També s’atendrà a persones sense llar perquè puguin, per exemple, pagar una habitació rellogada.
Pensar a llarg termini
A 'La Ciutat' hem volgut saber com reben aquest plà d'acció del consistori les associacions que treballen en pro de les persones sense llar. Ho hem fet amb la Beatriz Fernández, directora d’Arrels Fundació, que creu que el plà és "poc ambiciós. S'han presentat algunes mesures que ja s'estan executant. El servei que es crea el que fa es recopilar altres serveis que ja estan en marxa, no es benbé una novetat sinó una reestructuració. Diem que és poc ambiciós perquè la previsió d'implementació és a dos anys vista i ens preocupa que no posi el focus en el tema de l'estabilitat en l'allotjament. Es contempla que es paguin habitacions però son mesures temporals, i un marc estratègic ha d'anar molt més enllà i plantejar solucions que ofereixin més estabilitat". Fernández celebra "que s'hagi tornat a implementar un plà per abordar el sensellarisme ja que des del 2020 no n'hi ha cap. En aquest sentit celebrem que s'hagi tornat a tenir un document sobre la taula que plantegi mesures, es necessari perque s'inclou l'acompanyament a families amb menors, s'inclou la perspectiva de gènere, que es molt interessant", tot i així avisa que "hi ha un marc d'acció a nivell català que finalitza el 2025, aquí tenim el dubte de quina continuitat tindrà, pero el que creiem és que s'ha d'anar mes enllà, no resoldre situacions temporals però si oferir mes garanties a llarg termini".
[[H3:Una solució col·lectiva]]
A Barcelona es calcula que hi ha unes 1.400 persones vivint al carrer. Un organisme com l'Ajuntament és capaç de resoldre aquesta problemàtica per si sol? "L'Ajuntament o els municipis per si sols no poden fer front a la realitat del sensellarisme. Som molt conscients que els municipis tenen competencies però únicament si pensem en el sensellarisme des de la perspectiva dels drets socials ens quedem curts, hem d'unir a la perspectiva de l'habitatge, on es necessita un suport de l'administració de la Generalitat. Per si sol no pot afrontar-ho però sí en el tema de la temporalitat. En el moment en que s'elabora el plà estem parlant de 1.240 persones al carrer, ara ja en son 1.400 segons les seves dades. Les persones en situació de carrer van en augment. En aquest sentit els esforços que fa l'Ajuntament s'han de valorar positivament però seguim pensant que els recursos que s'ofereixen no poden ser temporals. Es parla de recursos de llarga durada però la solució de pagar habitacions estem parlant d'una temporalitat molt curta".
La qüestió de gènere
La majoria de persones que viuen al carrer son homes, però la realitat és que segueix havent un biaix de gènere a l'hora d'aplicar mesures: "L'administració i les entitats estem intentant reduir el biaix. El col·lectiu majoritari son homes pero les dones estan més invisibilitzades. Son dones que potser no estan vivint al carrer però sí que estan en situacions d'explotació laboral o familiar. El 90% son homes i el 10% dones, per això els recursos s'estan pensant en clau masculina sense tenir en compte aquest col·lectiu femení".
El padró, determinant
A aquesta situació ja de per si complicada s'afegeix la problemàtica del padró: "Ens amoina el tema del padró, que es l'eina dels Ajuntaments per conèixer la població que hi ha al carrer. S'estan fent canvis en el padró i aixo afecta a moltes persones, especialment les que estan en situació de carrer. El com s'abordi el padró te efecte en el nombre conegut de persones que estan domiciliades a la ciutat, i depen de com s'enfoqui aquest excés pot afavorir o no a l'hora de tenir una fotografia fidel de la situació", diu la directora d'Arrels Fundació.
