“Si Catalunya perd la pagesia, perd el seu futur”. Aquesta és la premissa que vertebra l’últim llibre de l’escriptor i periodista Francesc Canosa, "Catalunya no acaba a la Panadella". Canosa aborda el problema des de dues perspectives: l’externa i la interna. Per una banda, assegura que “la ciutat ha estat segrestada i no està feta pels ciutadans”, fent referència a Barcelona, però també a altres capitals europees. Per l’altra, denuncia una visió centralista de Catalunya que margina el món rural: “No és un territori agermanat, i la pagesia no és gens present en les decisions que es prenen. La pagesia no pot ser gestionada des dels despatxos”.
Per a Canosa, els Jocs Olímpics del 92 van marcar un punt d’inflexió: “Barcelona guanya el món, però perd Catalunya”. I ho resumeix amb ironia: “Cobi no és un gos d’atura”. La pagesia, diu, és una figura capital per entendre el país i per sostenir-lo: “És el motor de tot”. En aquest sentit, relaciona el creixement dels incendis forestals, cada cop més greus i nombrosos, no només amb el canvi climàtic, sinó també amb la falta de pagesos als camps.
Canosa alerta d’un fenomen que, segons ell, afecta bona part de la societat catalana: “l’analfabetisme existencial”. Ho exemplifica amb una imatge tan directa com contundent: “El nugget és un cadàver de pollastre”. Amb això vol evidenciar el desconeixement generalitzat sobre la importància de la feina de la pagesia en la vida quotidiana.
Pel que fa als projectes de futur, l'escriptor avança que la seva pròxima obra girarà entorn d’una discoteca mítica: el Big Ben de Lleida, que va ser la més gran d’Europa. “Hi anava tothom i a Catalunya li va poder canviar la vida durant moltes dècades.” L’autor reivindica espais així, que considera “rampes pel futur”. I conclou amb una mirada llarga: “No hi serem, però el nostre objectiu és el futur: diga-li pagesia, canvi climàtic, incendis... El nostre objectiu és que la gent continuï vivint.”
