Les aturades cardiorespiratòries causen la mort anualment de 270.000 persones a Europa i de 380.000 als Estats Units. A casa nostra, les xifres també són preocupants: 2.700 persones perden la vida cada any per aturades d’aquest tipus. “Les patologies del cor fan que sigui més probable patir una aturada, però també hi ha casos de persones sense aquest tipus de problemes de salut que en pateixen”, explica l’anestesiòloga Virginia Cegarra. Afegeix que això pot deure’s a altres malalties que presenti la persona o “a causes genètiques” que no s’han manifestat mai i que, després d’un esforç extrem, “poden provocar una aturada cardiorespiratòria”.
Quan es produeix una interrupció del flux sanguini al cor i al cervell, “l’actuació immediata pot salvar la vida” de qui la pateix, afirma la cap d’infermeria de l’Hospital Sant Pau, Laia Casas. Pel que fa als dos mètodes més comuns d’intervenció davant d’un cas així —la reanimació cardiopulmonar i el desfibril·lador—, Cegarra remarca que no es pot escollir només un: “seria com triar entre la mare o el pare”. “No és l’un o l’altre, són complementaris”, afegeix.
Davant d’un escenari global en què l’afectació de les aturades cardiorespiratòries és tan elevada, “la formació de la població és clau”. “En qualsevol moment ens podem veure immersos en una situació que requereixi la nostra actuació per reanimar algú que ha patit una aturada”, conclou Casas.
